Dia gran a La Bisbal malgrat el resultat. L’equip entrenat per Carles Rofes ha encetat avui al pavelló Vell contra el Mallorca una temporada a la categoria de Plata que tenia el públic nerviós i esperonat a parts iguals. Després de la victòria de la setmana passada a Tarragona, la sensació que l’equip es mostrarà competitiu i plantarà cara hi era d’entrada, però per a un municipi de poc més d’11.000 habitants, que l’equip del municipi —aquell en què els infants de la base també van a la mateixa classe o en què l’entrenador és veí teu— jugui a la tercera categoria estatal és molt més que una fita esportiva.
L’afició, conscient que es tractava d’una jornada històrica per al municipi, s’ha concentrat amb antelació per mostrar l’afecte a la plantilla. D’entre refrigeris i càntics de suport, la gent deia la seva del partit que s’esperava. “El més important d’avui és això: aquest ambient, aquesta comunió amb l’equip“, ha assegurat un home que assistia al pavelló acompanyat dels seus dos fills mentre assenyalava grups d’aficionats cantant. “No és que el resultat no sigui important; cal guanyar i hem de guanyar per aconseguir la permanència, però fa un any no ens haguéssim pensat que viuríem això“, ha conclòs.
Els bisbalencs han sortit endollats al partit, anotant tres triples en els tres primers llançaments. Tots dos conjunts s’han mostrat còmodes competint a transicions molt ràpides, però l’encert del primer quart ha afavorit els locals. Fins i tot, Lamin Dibba ha fet vibrar el públic anotant una esmaixada d’allò més plàstica, contribuint a què els locals assolissin un avantatge de 12 punts a les acaballes del primer quart, que ha acabat 26-17.
Al segon quart, el Mallorca ha sortit disposat a refer-se i remuntar el partit. Els del tècnic Marco Justo, que l’any passat era a l’ACB amb el Palència, han demostrat estar experimentats per competir sota pressió i han anat reduint la diferència en l’electrònic fins a posar-se per davant. El Bisbal només ha pogut aturar la sagnia gràcies a l’encert de tres: dues vegades Torrent, una altra Dibba i, per últim, Jaume, de manera que han arribat al descans amb un marcador de 41-43.
A la represa, la tònica ha estat semblant a la del segon quart. Un Mallorca omnipresent en els rebots ofensius, que anava esgarrapant punts de mica en mica i de totes les maneres: des de la línia de tir lliure, aprofitant segones jugades, amb una notable efectivitat en els triples. La diferència, però, ha estat que els locals no han tingut el mateix encert i el coixí en el marcador s’ha anat eixamplant. Cabrera, que ha anotat de tres per a la tranquil·litat del públic local, s’ha queixat reiteradament a l’àrbitre per la defensa excesivament agressiva dels visitants, tot i que el col·legiat no hi ha observat res de punible. Tot seguit, Espinosa també ha anotat de tres. Tanmateix, la resposta visitant, comandada per Traore i Easley, ha estat abassegadora i ha enviat els locals a competir l’últim quart amb una diferència de 17 punts al marcador, 52-69.
El Mallorca sumava arguments i el Bisbal cada vegada en tenia menys per pensar en una hipotètica remuntada, fins i tot per pensar a competir el partit. En el darrer i últim quart, el desgast dels locals cada vegada era més notori i els mallorquins semblaven estar en el seu millor moment, Chapela i Urdain han continuat amb la línia marcada per Traore i Easley, i en l’últim tram de matx Marco Justo ha fet jugar els jugadors menys habituals. Finalment, el partit ha conclòs amb la màxima diferència dels visitants, 61-91. Tot i la derrota, els jugadors de Carles Rofes han marxat cap al vestidor amb els càntics de suport de l’afició, que aquesta temporada a la categoria de Plata viu un somni i no se’n vol despertar.
