La seva imatge amb la cara del tot desfigurada després de guanyar el cinturó de campió mundial de boxa sense guants ha donat la volta al món. “No vull ser model, sinó lluitador. Si em destrosso la cara, en el fons m’és igual, sempre que sigui en una bona lluita. M’encanten les lluites sagnants”, va dir Franco Tenaglia (Buenos Aires, 1996) a El Periódico de Catalunya poc abans de la lluita. El seu acarnissat duel amb Tony Loco Soto ha sigut considerat com un dels millors de la història d’aquesta brutal disciplina. “Vaig néixer per a això”, va confirmar a la premsa després de la seva gesta.
Nascut en un barri conflictiu de Buenos Aires, als 14 anys va començar a practicar kick-boxing per defensar-se i des de jove la seva vida sempre es va desenvolupar entrecreuant els límits de la legalitat. Va començar aviat a traficar amb drogues, i després d’assolir un cert nivell econòmic i viure alguns episodis tèrbols va deixar temporalment la delinqüència per dedicar-se als esports de contacte.
“Sabia que no era correcte, però era la meva manera de tirar endavant. Em vaig adonar que estava deixant de banda el meu somni per la mala vida. I vaig deixar-ho tot per anar-me’n a Nova Zelanda a lluitar. La meva idea era d’allà passar a l’Àsia i fer-me un nom en el kick-boxing, però no tenia visat i em van deportar. Vaig acabar a Espanya i vaig conèixer un promotor gal·lès. Me n’hi vaig anar sense res. No tenia ni per menjar. Vaig viure al carrer dues setmanes, però vaig aconseguir començar a lluitar”, recorda Tenaglia.
Les primeres lluites clandestines les va tenir a Gal·les. “Vaig començar en un club de striptease, en MMA sense guants. Vaig deixar fora de combat en vuit segons el primer rival”, recorda.
Lluites clandestines
Va guanyar aquesta lluita i la majoria de les que van venir després, i amb això va començar l’etapa en la lluita clandestina. “He lluitat enmig del no-res, en naus industrials, en països que no sé ni pronunciar i contra paios que no sabia ni com es deien per 500 euros, i ara soc campió del món. Quan tenia 15 anys i deia que ho aconseguiria, no em creia ningú”, assenyala Tenaglia.
El camí va sigut difícil i, malgrat que es començava a enlairar, la necessitat de costejar-se la vida a Londres el va portar novament al mercadeig. Després de treballar com a cobrador de la màfia, de veure’s involucrat en temes de droga, d’entrar breument a la presó a Alemanya, d’haver sigut segrestat i fins i tot d’haver sigut objecte de diversos intents d’assassinat, va decidir deixar estar definitivament la delinqüència i venir a Espanya. “Vaig pagar pel que havia de pagar. He viscut coses molt dures i aquell passat és el que m’empeny quan soc al ring”, assegura l’argentí establert a Alacant i conegut en el món de la lluita com el rey de la calle. Ara lluita sota l’auspici dels germans Climent, els entrenadors d’Ilia Topuria.
“El meu somni sempre va ser viure de les lluites”, resumeix. “Lluitant em sento tan jo que ho faria fins i tot de franc, però evidentment si em paguen millor”, fa broma. “La gent que pensa que aquest estil de combat és una bestiesa, té raó. No tothom pot lluitar sense guants. Jo al ring soc un frenesí violent; és on soc veritablement lliure i on el meu cap fa clic. M’agrada la bogeria i ja fa més de 10 anys que em dedico a això. He lluitat per menjar, literalment, i disfrutava de les lluites il·legals”, afirma Tenaglia.
El passat
“El que vam ser és el que ens fa ser els que som ara. Cal acceptar-ho. Jo ho faig servir com a motor. El meu passat va ser molt dur i vaig començar sempre des de baix. Per a un lluitador, això és clau. Perquè un no pot recrear el que no va viure. Jo vaig viure coses que després puc plasmar en la lluita, i això és un avantatge que considero que tinc sobre la resta de rivals”, assegura el nou campió mundial de pes lleuger en BKFC.
La seva història de foscor, crim i màfia es va viralitzar a Espanya després de passar per la Dog Wild Fight, organitzada pel youtuber Jordi Wild. I fa una setmana va tornar a la primera línia mediàtica després d’aconseguir el seu anhelat cinturó a Marbella en la vetllada de boxa sense guants organitzada per la promotora de l’irlandès Conor McGregor.
“Algun dia es farà una pel·lícula de la meva vida a Hollywood. N’estic segur. I espero que el missatge que prediqui no sigui ‘lluita pels teus somnis’ i aquestes tonteries, sinó que el patiment és bo, que l’actitud és l’únic que et fa tirar endavant”, afirma el boxejador argentí.
