«Quan jo començava al Girona, ens havíem d’entrenar als pàrquings o al camp del Mundial’82, que era al que ara és la Universitat. Tenir això en propietat era quelcom inimaginable, perquè hi havia anys en què no sabíem ni si el club sortiria a competir». Un pèl emocionat, el president Delfí Geli recordava la realitat del Girona de la seva primera època, finals dels vuitanta amb l’actual, amb l’equip a Primera disputant la Lliga de Campions, una massa social consolidada i, sobretot, una Ciutat Esportiva pròpia. El club blanc-i-vermell ha estrenat aquest estiu la Girona Football Academy by PUMA a la zona de la Massana, a Vilablareix, la que és i ha de ser la seva llar per sempre més i que centralitzarà tots els equips de base i oficines del club. De moment se n’ha construït només la primera fase, encara provisional i que consta de dos camps d’entrenament i compta amb uns mòduls per al gimnàs, vestidors i despatxos de l’àrea esportiva, molt semblants als que tenia l’equip a la Vinya, a Caldes de Malavella, l’espai on ha treballat els darrers sis anys.
La idea del club, segons explicava Geli, és que d’aquí a un any, aproximadament i sempre que hi hagi tots els permisos en regla i a temps, es puguin començar les obres de la segona fase. Aquest segon tram serà ja el definitiu i transformarà totalment la zona. En aquest sentit, al terreny de vint-i-quatre hectàrees que va comprar el Girona hi han d’anar set o, potser, vuit camps, dos dels quals seran per jugar-hi partits. En un hi jugarà el filial, el juvenil i el femení i hauria de tenir una capacitat per a uns vuit-cents espectadors. L’altre, de gespa artificial serà per a la resta del planter. La Ciutat Esportiva també té planificada la construcció d’un edifici gran que englobi la zona de treball del primer equip amb la del planter i que estarà separada pel mas que hi ha. A més a més, caldrà també accelerar converses amb les institucions per fer-hi un accés nou des de la zona de Salt i habilitar-la com una àrea aprofitable pels veïns de Vilablareix.
The images of the Girona Sports City in Vilablareix / Marc Martí
Tot plegat dibuixa un escenari llunyà encara per veure la ciutat esportiva acabada de fer del tot. Quan estarà? Geli parla de «en línies generals, uns dos anys i mig o tres» «No depèn de nosaltres. Han d’arribar permisos i la construcció ha d’anar al ritme previst. Potser una mica més enllà de la temporada 2026-27», deia.
Conegut el termini d’execució previst per a enllestir la Massana, els focus es posen en Montilivi. El president no n’ha parlat, però la voluntat és passar de maquillar l’estadi a reformar-lo i no moure’l d’on és. Ara bé, les incògnites i els dubtes entre l’afició continuen. Un dels propietaris del club, Marcelo Claure, responia a un usuari a la xarxa X que reclamava un estadi en condicions. «Paciència, que ja arriba», deia.
