Valery Fernández (L’Escala, 1999) va arribar al Mallorca cedit pel Girona sobre la botzina del final del mercat de fitxatges i, a punt de complir 25 anys, busca guanyar-se la confiança de Jagoba Arrasate per a què li atorgui minuts i protagonisme.
Després de marcar contra Betis i Valladolid va dir que era la millor setmana de la seva vida. Sent que ha caigut de peu després d’arribar al Mallorca?
A nivell individual, pel que fa a rendiment, vaig ajudar amb els meus gols a sumar sis punts. Mai és fàcil, quan arribes, tenir una adaptació tan ràpida i poder demostrar el teu nivell. Però tot està sortint rodó i espero que així segueixi, perquè estem en el bon camí.
Va deixar casa seva i el Girona en el millor moment de la història. Busca un punt d’inflexió en la seva carrera?
Podria dir que sí. Vaig haver d’esperar fins a l’últim dia, malgrat que el Girona volia que continués. Fins i tot ho van manifestar en roda de premsa Quique Cárcel -director esportiu- i l’entrenador Míchel. Portava temps reflexionant sobre això i crec que era una decisió que no qualsevol hagués pres. Era un any de Lliga de Campions i no saps si, potser, en una altra ocasió podré jugar aquesta competició, però no me’n penedeixo. Crec que vaig ser valent. A nivell individual se’m valora i estic feliç.
També ha demostrat tenir ambició.
Sí. Soc gironí, portava molts anys jugant al club de la meva vida i necessitava saber el que és estar lluny de casa, madurar i veure el futbol des d’una altra perspectiva. M’està servint molt i crec que em servirà per fer un salt com a jugador i tenir més importància a l’equip. Crec que estic en el camí correcte.
Què ha sentit aquestes setmanes quan ha posat la tele i ha vist al Girona jugant al Parc dels Prínceps o l’himne de la Champions sonant a Montilivi?
És una enorme alegria. Miro tots els partits de l’equip, allà hi tinc a molta gent que estimo i com a jugador em sentia estimat. Trobo a faltar el bon rotllo que aportava i per això sempre els desitjaré el millor. Escoltar l’himne de la Champions a Montilivi o anar a estadis com el del PSG, competint com ho van fer, és per estar orgullosos i la gent a Girona està contenta. És un any per gaudir perquè mai se sap si aquesta competició tornarà a la ciutat, però jo des d’aquí sempre els animo que tot els vagi tan bé com sigui possible.
Torna a coincidir al Mallorca amb excompanys del Girona com Pablo Maffeo i Johan Mojica. Què s’ha trobat al nou vestuari?
Molta alegria, bones vibracions, bon rotllo i molta broma. M’he adaptat ràpid a la dinàmica. Coneixia a Maffeo i Mojica del Girona i em van introduir molt bé al grup quan vaig arribar. Una de les fortaleses que tenim enguany és que s’està demostrant que, encara que uns surtin d’inici, els que entren a la segona meitat rendeixen igual o millor. Això és el que fins ara ens està donant bons resultats.
Parlant de les rotacions, l’altre element indispensable en la equació de la bona arrencada de la temporada és Jagoba Arrasate. Què li demana el míster sobre el terreny de joc?
Quan vaig arribar em va fer una abraçada i em va dir que estaria molt a gust i m’ajudaria en tot. Sobretot que estigués tranquil per poder treure la meva millor versió, pas a pas i així ho he fet. El míster té una gran capacitat per treure el màxim rendiment de cada jugador, el missatge que transmet és ambiciós i, al final, sempre t’insisteix que encara no hem aconseguit res i que seguim d’aquesta manera. La cohesió amb l’entrenador i el seu cos tècnic ens ajuda a tenir un futbol vistós. I crec que la gent s’està adaptant molt bé a la nova idea.
La seva arribada va coincidir amb la lesió dels dos laterals drets, Maffeo i Morey, i s’especulava que per la seva polivalència podria suplir-los, però el míster va preferir a Antonio Sánchez. On se sent més còmode, al carril o a l’extrem?
Les dues primeres setmanes vaig entrenar al lateral dret, malgrat que portava un temps sense jugar en aquesta posició perquè en els últims anys vaig jugar més per l’esquerra, però no vaig arribar en el millor estat físic després de superar una salmonel·losi que em va tenir hospitalitzat diversos dies. I em va costar, a nivell físic, entrar. Ara estic en un nivell òptim i cada vegada em sento millor al camp.
El Mallorca està fent passos importants, com haver jugat una final de la Copa del Rei. Quina és la clau per créixer, com ho va fer el Girona des de Segona fins a Europa?
Que el missatge que transmet l’entrenador als jugadors tingui credibilitat i percebin que cal mirar més enllà. L’objectiu del Girona l’any passat era la permanència i, a mesura que avançaven les jornades, arribem a un nivell de confiança que no teníem a l’inici perquè crèiem en el company i la idea de joc. Ara al Mallorca hem competit fins i tot contra el Madrid i altres rivals bons i per què no podem mirar més enllà i fer coses més grans. Hi ha equip per mirar més enllà de la salvació.
Es diu que per al Mallorca el partit de l’any passat als quarts de final contra el Girona va servir com a punt d’inflexió de la temporada. Ho va percebre igual vostè que va estar sobre el terreny de joc?
Al final de la primera part el Mallorca va ser molt, molt superior. Em va agradar l’ambient que es va viure a Son Moix perquè la gent es va bolcar amb l’equip i es va il·lusionar. Això em va agradar i va ser una de les raons per les quals vaig decidir venir aquí.
Encara falten uns mesos per a la Supercopa d’Espanya a Aràbia. És un repte estimulant i un títol en joc. Ja se’n parla al vestuari?
Sí, la gent està il·lusionada perquè marxes a un altre país a jugar i en aquest aspecte és un regal pel treball de l’any anterior a la Copa del Rei. Va ser una pena que el futbol fos tan injust amb el Mallorca perquè es mereixien guanyar la final. Gaudirem i és important també que aquesta competició li doni repercussió al Mallorca més enllà d’Espanya. Anirem a Riad a donar una bona versió i tant de bo puguem arribar a la final.
El Mallorca té una opció de compra quan finalitzi la seva cessió. Es veu a l’illa més enllà d’aquesta temporada?
Si l’exerceixen em sentiré molt feliç perquè per a qualsevol jugador és important sentir que et valoren. Aquí ho estic aconseguint, em sento còmode i també respectat. Es viu bé a l’illa, les infraestructures del club no les tenen uns altres i es pot mirar més enllà. Serà el Mallorca, al final de la cessió, que haurà de decidir si exerceix aquesta opció de compra. Si no, tornaré a Girona.
En curt
Quin és el gol que més ha celebrat a la seva carrera?
El primer amb el Girona contra l’Atlètic i l’any passat contra el Barça.
Prefereix la Costa Brava o les platges mallorquines?
La Costa Brava. Encara no he tingut gaire temps de veure l’illa, però m’agrada.
Quin és l’entrenador que més l’ha marcat en la seva carrera?
Eusebio Sacristán i Juan Carlos Unzué.
Quin company ha sigut també un referent per a vostè?
Cristhian Stuani, pels seus rècords al Girona i ajudar sempre als joves.
Completi la frase: Aquest any acabaré satisfet si…
(Silenci) El Mallorca acaba a Europa! (Riures).
Subscribe to continue reading
