Avui és l’aniversari de <a href="https://www.archysport.com/2022/01/rayo-gets-into-the-quarterfinals-after-coming-back-against-girona/" title="Rayo gets into the quarterfinals after coming back against Girona“>Cristhian Stuani. El davanter uruguaià compleix 38 anys i, com ho porta fent des de les últimes set temporades, celebrarà el seu dia a Girona. Una ciutat on es va sentir acollit des del primer dia i que ha convertit en casa seva al costat de la seva dona i els seus dos fills. Amb el pas del temps i a punt de topar amb la barrera dels 40, és inevitable no pensar en què el final de la carrera del millor jugador de la història moderna del Girona és més a prop. Però, de moment, ens queda el consol que el màxim golejador blanc-i-vermell es troba en plena forma i també la seguretat i la certesa que segueix trencant rècords.
Després de marcar el gol de penal per donar la victòria contra l’Athletic en la darrera jornada (2-1), Stuani es va convertir en el màxim golejador de la història de la Lliga espanyola entrant des de la banqueta. En total, ha marcat 29 gols començant els partits com a suplent: tres amb el Llevant, dos amb el Racing, nou amb l’Espanyol i 15 amb el Girona. A més a més, es va establir com a pitxitxi del conjunt de Míchel Sánchez amb tres dianes per superar Abel Ruiz que en porta dues. «Penso que queda Stuani per estona», va dir ell mateix en la Nit dels Relats Solidaris. La llegenda continua.
«La sensació que vaig tenir contra l’Athletic va ser magnífica. La veritat és que la gent no deixa de sorprendre’m perquè tenim una connexió molt especial. Crec que es va poder veure a Montilivi. Aquell partit va tenir un final feliç. La manera com va acabar… Va ser per brodar com havia anat tot. Hi va haver i va passar de tot, però ens vam veure beneficiats del resultat final i vam poder tornar a celebrar els tres punts. Vull que l’afició sàpiga que els tinc una estima increïble. Poder continuar gaudint de vestir aquesta samarreta i ajudar l’equip a aconseguir els objectius és un orgull. Li dono el valor que realment requereix. Per mi és primordial», va explicar Stuani. Aquell dia, el públic de Montilivi es va passar bona part del segon temps reclamant que l’atacant entrés al terreny de joc. Míchel no el va treure fins al minut 93, quan va substituir Abel Ruiz. Tot i així, Stuani va aprofitar l’afegit per generar una ocasió de gol i transformar el penal que donaria la victòria al 99.
«Estic gaudint. M’ho he pres d’aquesta manera. He de gaudir, tingui els minuts que tingui. És veritat que durant la setmana m’esforço per estar el millor possible i poder posar-me a disposició del míster, però és qui decideix. Siguin 10, 20, 30 minuts o que em posi d’inici, els intento aprofitar al màxim per ajudar, sentir-me bé i còmode. Així ho estic fent i ho estic demostrant. Penso que queda Stuani per estona encara», va comentar. I va afegir de les suplències: «Sempre he estat acostumat a ser titular i ser una peça important des de l’inici, però també és veritat que porto un temps processant aquesta situació. La veritat és que ho porto bé. Ho he parlat amb Míchel moltes vegades i de totes les converses n’extraiem coses positives. Em dedico a cuidar-me, estar bé i ajudar als companys quan no em toca jugar i quan em toca, fer-ho des del primer moment. Per mi cada minut és com si fos l’últim. Poder sortir des de la banqueta i marcar gols és molt gratificant».
Titular al Parc dels Prínceps
Aquesta temporada, Stuani ha fet realitat un somni sent titular al Parc dels Prínceps en el debut del Girona a la Champions: «Ho hauria donat tot per marcar el primer gol de la història del Girona a la Champions! És el destí qui marca aquestes coses. Sempre estaré agraït a Míchel pel gest que va tenir amb mi posant-me de titular a París, però també sabent i estant tanquil amb mi mateix que aquell moment i aquella possibilitat em van arribar per tot el que li he donat al club i a l’equip i per tot el que m’he esforçat. Crec que va ser un premi i era just. El vaig gaudir al màxim. Va ser un moment increïble que quedarà per a la història. El resultat, al final, es quedarà en una anècdota perquè el que vaig viure aquell dia va ser una de les coses més maques que he viscut amb el Girona».
Avui que fa anys és un dia per celebrar el seu gran nivell. «Haver arribat en aquest moment de la meva carrera amb les condicions en les quals em trobo i amb la trajectòria que tinc, és un orgull. Continuaré gaudint i tant de bo la gent també ho pugui fer».
