Per un moment, es va fer va fer el silenci. Tot seguit, aplaudiments. I fressa. Molta fressa. Ahir, Montilivi per fi va viure un partit de Champions com la màxima categoria continental mereix. L’estadi del Girona es va omplir, dins de les possibilitats permeses perquè la UEFA obliga a reduir-ne l’aforament sense poder fer servir les grades supletòries, amb 9.246 persones. Totes van emmudir quan va sonar l’himne compost per Tony Britten de les grans cites europees i van treure els seus mòbils per immortalitzar el moment. Seria el preludi d’una nit perfecta.
Després de l’estrena desangelada contra el Feyenoord, el club va aconseguir que no hi haguessin seients buits contra l’Slovan Bratislava malgrat que no va ser una tasca fàcil. Sense aconseguir esgotar les localitats en el període obert als socis, es va apostar per posar les entrades a la venda al públic general amb descompte i també es va convidar als equips de base. Va ser la solució al problema.
A la Llotja, en clau blanc-i-vermella van assistir-hi Marcelo Claure, segon màxim accionista, i Pere Guardiola, president del Consell d’Administració. A més a més, hi havia l’exjugador Narcís Julià i l’entrenador de l’Espanyol Manolo González. Pablo Machín també va ser un espectador de luxe, però aquest cop des d’una de les cabines de premsa perquè comenta els partits dels gironins a M+ Liga de Campeones.
El tambor d’en Sisplau ressonava al Gol Nord, mentre el Jovent Gironí replicava al Gol Sud. El grup d’animació va impulsar la rebuda a l’equip amb el suport de Cristhian Stuani, que recentment ha inaugurat el mural de l’artista Miguel Martínez on apareix el seu rostre i el de Míchel al passeig Canalejas. L’equip, que va arribar amb bus des de Vilablareix enlloc que cadascú agafés el seu cotxe particular, va notar l’escalf de l’afició a les portes de Montilivi. Era un dia per fer història. Era un dia per sumar la primera victòria a la Champions.
The visitor area with the invisible net. / Aniol Resclosa
El públic va esclatar d’alegria al minut 42. Miguel va avançar al Girona amb una rematada amb la cama esquerra per perforar la porteria de Takac. El més difícil ja estava fet i calia fer-ho bo a la segona part.
A punt va estar-hi Miovski amb un cop de cap que va obligar al porter de l’Slovan a lluir-se. «Ohhhhh», es va escoltar de fons. No hi va poder fer res per aturar la centrada de falta de Juanpe en la història més bonica de la nit. Com si fos un davanter, el central va picar-la amb una elegància i una direcció inequívoca. «Juaaaaanpe», corejava Montilivi. El jugador que hi ha estat a Segona, a Primera, va tornar a Segona i va tornar a pujar a Primera amb nou temporades consecutives a l’equip sense abandonar mai el Girona va fer justícia al seu debut a la Champions.
Hauria estat el súmmum si Stuani hagués marcat de penal. Encara maleeix Takac per haver-lo privat del seu primer gol a la Lliga de Campions. Com també ho va fer Gazzaniga al final amb els eslovacs.
Tot controlat
Després dels incidents que hi va haver en el primer partit contra el Feyenoord, en què es van produir llançaments d’objectes des de la zona visitant, la seguretat del Girona va prendre mesures per a què el desenvolupament de l’encontre fos perfecte. La zona visitant es va cobrir amb una xarxa invisible i als bars es van substituir les ampolles de plàstic per gots de cartró. Unes mesures que ja es van aplicar en el darrer partit de Lliga contra la Reial Societat.
Tot va anar com una seda. Girona ja pot anar a celebrar a les Fires de Sant Narcís. n
