L’Àlex i en Sergi són fills d’en Jaime i en Jose Salas, dos referents del món del judo a Girona. Ara començaran el canvi generacional de l’entitat, assumint un rol de poder més protagonista, posant en pràctica tot allò que han après. «El meu pare m’ha ensenyat a no cansar-me i el fet de continuar fent el que t’apassiona», explica l’Àlex, nou director gerent del Girona-Judo. «Que els nostres pares es dediquessin a l’esport en aquella època era un suïcidi, per a alguns. I el fet d’estar convençuts en què això acabaria sent una forma de vida i que serien capaços de fer créixer a una família, costaria de fer entendre a la generació dels meus avis, per exemple. Però quan un creu en el que li agrada, fent les coses per amor a l’art i no per una qüestió econòmica, amb la força dels sentiments, sota els valors i els principis amb els quals els han educat, persisteix en les idees que té», afegeix. Parla en Sergi, nou director esportiu. «L’esforç i la constància van intrínsecs a la filosofia del judo, i, a part de tot el que ha dit l’Àlex, afegiria el vessant tècnic, de com m’ha ensenyat a fer certes coses, i la pedagogia i el mètode d’ensenyament que ha anat desenvolupant al llarg de la seva trajectòria. Li estic molt agraït, molt».
El millor moment de la història
Ambdós presumeixen, orgullosos, però amb el punt d’humilitat adequat, dels grans anys que viu l’entitat, els millors de la seva història. El Girona-Judo mou uns 600 esportistes, amb un primer equip que està a la Primera Divisió des de fa una dècada, acabant sempre en llocs de podi. I el planter sobresurt: en els últims cursos és una constant tenir medallistes en els Campionats d’Espanya en diferents categories. També fan una feina impecable a les escoles, en un programa de captació que impacta directament a uns 3.332 alumnes a una vintena de centres. Sense unes instal·lacions pròpies («és el següent salt, sí, perquè fins ara tan sols hem donat una segona vida a llocs morts», confessen), s’entrenen al pavelló de Fontajau, al pavelló de Palau, al pavelló de Salt, al pavelló de Celrà, i a escoles de Sant Gregori i Quart, més les tretze extraescolars i un centre cívic. També organitzen la Lliga Inter-Escoles i el Congrés Ciutat de Girona.
Professionalitzar l’entitat
L’Àlex defensa que «volem professionalitzar un puntet més l’entitat. Treballant aspectes com la digitalització; buscant una estratègia de marca, perquè els gironins i les gironines quan pensin en el judo, pensin en el club que tenen a la ciutat; i en el retorn social que ja fem diàriament, amb les campanyes escolars o mitjançant beques. Com s’impulsa? Duent a terme estratègies col·laboratives i activacions de patrocini, sigui per ajudar al primer equip o a la base».
«Fem entendre a la gent que el judo no són cops de puny i puntades de peu; és un esport creat sota un aspecte pedagògic. De fet, si una persona t’empeny, no vas en contra seva, la deixes apartar i cau pel seu propi pes», concreta el cosí d’en Sergi, que finalitza. «El judo educa i et dona un cop de mà pel que et trobes de forma quotidiana. T’ajuda a relativitzar. I sí, frustra rebre molts ‘no’, i a vegades ens hem preguntat si ens compensa. Però sí, esclar que ho fa».
Subscribe to continue reading
