Pivot organitzador tant en la creació del joc com del bon ambient als vestidors del Palamós, Guíxols i Palafrugell, amb vint-i-tres anys, Gerard Garrido (Palamós, 1992) va tenir clar que no faria carrera de futbolista. El futbol l’apassionava fins a uns límits malaltissos, però es va adonar que si s’hi volia dedicar professionalment, hauria de ser des d’un altre vessant, el tècnic. Així, després de fer d’ajudant a les banquetes del Palamós, Tordera i Ordino andorrà, el Llagostera li va donar l’oportunitat de dirigir el Juvenil B el 2019 amb vint-i-set anys. A partir d’aquí, la carrera com a tècnic de Garrido no s’aturaria. Arran de la sortida d’Òscar Álvarez al València, l’entrenador del primer equip, Oriol Alsina, el va reclamar per al primer equip, d’on ja no es mouria malgrat el retorn d’Álvarez al cap d’un temps. Després arribarien les experiències -positives- a la Penya Deportiva Sant Eulàlia des Riu, com a segon de Manolo González, i com a primer, a Terrassa, curta i menys reeixida. Aquest estiu, quan estava a punt de fitxar pel Cerdanyola del Vallès (Segona RFEF), Manolo González el va reclamar perquè tornés al seu staff i es convertís en segon entrenador de l’Espanyol. Amb només trenta-dos anys.
Les hores i hores de feina que dedicava i dedica Garrido a l’estudi de la tàctica i anàlisi dels equips rivals han tingut premi. «Era un pencaire nat. Li encantava el futbol i s’ho treballava moltíssim. Feia molt bones anàlisis dels rivals i, a més a més, tenia molt bona relació amb els jugadors», recorda Oriol Alsina, que li va donar la primera oportunitat en un club professional. «Vaig apostar per ell i el Llagostera li va servir de trampolí», afegeix Alsina, que qualifica Garrido de «molt bon segon entrenador» i assegura que no l’ha sorprès veure que arribava a Primera. «Gens. Està capacitat per la feina», diu.
Vílchez i Chicho
Garrido ha arribat a l’elit gràcies a un Manolo González amb qui va treballar dues temporades (21-23) a la Penya Deportiva eivissenca en què van fer el play-off d’ascens a Primera RFEF. Amb la total confiança de González, Garrido es considera un tècnic atrevit amant del bon tracte amb la pilota i que té com a referents Pep Guardiola, Emery, Rubi, De Zerbi, Arteta i també Chicho Pèlach i Eduardo Vílchez. La temporada passada no va tenir sort com a entrenador principal del Terrassa, a Segona RFEF. Una experiència negativa, però també una pedra al camí que ha superat i que ben segur li ha servit d’aprenentatge en la seva formació.