El Bàsquet Girona està protagonitzant aquesta temporada el pitjor inici en els tres anys que fa que competeix a l’elit. I això que en les dues anteriors temporades la cosa tampoc va funcionar massa bé i la permanència es va acabar resolent al tram final. Mai després de les sis primeres jornades l’equip havia sigut cuer, com ara, amb una sola victòria, ni tampoc apareixia a la cua de la classificació en tants registres estadístics. En aquest punt de la temporada, el curs passat, Salva Camps tenia el Girona 9è amb un balanç de 3-3 després d’haver començat guanyant el València, el Gran Canària i el Granada, però perdent també de manera seguida amb Madrid, Tenerife i Obradoiro, abans d’una crisi de set derrotes que li va acabar costant el càrrec al badaloní. La campanya 2022/23, amb Aíto, es va començar fatal (0-4) però amb dos triomfs seguits (Betis i UCAM) el Girona era 14è amb 2-4.
Més que veure’s cuer, el més preocupant de l’actual Bàsquet Girona és la sensació que transmet d’equip abatut. Fotis Katsikaris amb prou feines sap com posar-s’hi per justificar-se a les rodes de premsa. Tot va començar amb la inesperada derrota per 30 punts contra el Granada després d’haver guanyat el Manresa. Aquella falta d’esperit es va repetir a Madrid, i tampoc s’hi va tenir res a fer contra l’UCAM a Fontajau (malgrat remuntar 18 punts i arribar als últims minuts al davant) ni dissabte a Badalona. Els nous fitxatges amb prou feines aporten i els jugadors que ja eren a l’equip, per exemple Iroegbu o Susinskas, ofereixen un rendiment molt per sota del de l’any passat. No cal ni que en l’actual situació el partit de diumenge contra el Bilbao és de caixa o faixa i hi pot haver en joc el càrrec del tècnic i diversos jugadors si se suma la cinquena desfeta consecutiva.
El Bàsquet Girona no té cap jugador entre els 50 més ben valorats de la lliga i només en presenta dos, Iroegbu i Durham, entre els 50 més anotadors. L’equip gironí és el pitjor en anotació (69,8), en valoració (58,7) i en recuperacions (6), facetes estadístiques que lideren, respectivament, Saragossa (93,8), Barça (108,5) i Lleida (10,3). Però és que són també penúltims en tirs de 2 (45,2%) i tirs de 3 (28,7), dades que evidencien la feinada que té l’equip per davant si es vol salvar aquesta temporada del descens.
Una part del problema es pot explicar per les baixes per lesió de Juani Marcos i Sergi Martínez (tots dos van caure el dia del Manresa), però no tot. Hi ha un dèficit evident d’anotació, però també un joc interior massa dèbil per competir amb garanties a l’ACB, com es va evidenciar a Badalona dissabte: Tomic va fer el que va voler amb Caffaro, Nnaji i Sorolla, aprofitant a més, la baixa per sanció de Juan Fernández, que es perdrà encara tres partits més pel cop de colze a Kurucs el dia de l’UCAM que li va costar la desqualificació.
De moment el club ha posat un parell de pedaços. Albert Ventura ha tingut una aportació testimonial després que el club el fitxés temporalment per reforçar els entrenaments i, posteriorment, donar-li també volada als partits. S’haurà de veure que pot aportar el francès William Howard que arriba per jugar a la posició de 3 i que, de moment, no va debutar a Badalona. Ha sortit d’una lesió d’un any i mig i el cos tècnic va preferir esperar. El Girona regira el mercat a la recerca d’algun altre reforç que, vist el dèficit a dins, hauria de ser un pivot. Mentrestant s’espera que altes d’aquest estiu com Sibande o Durham facin una passa endavant.
Diumenge contra el Bilbao el Girona juga la primera final de la temporada. La victòria és innegociable i l’actitud que es vegi a la pista, també. De fet, aquesta temporada la mala resposta de l’equip ja ha provocat un fet inèdit fins ara, la xiulada que els jugadors van rebre després de la derrota amb el Granada. La pobra proposta basquetbolística de l’equip també s’està traduint en certa desafecció per part de l’afició, que ha omplert sempre Fontajau. L’últim partit contra l’UCAM només va dur 4.500 espectadors al pavelló, que va quedar lluny del ple.
Subscribe to continue reading
