«El mal ja està fet. Però, com a mínim, esperem que serveixi perquè la gent prengui consciència del què implica per a un equip de poble tenir un camp de gespa natural. S’ha de saber el què passa quan es decideix jugar amb el camp ple d’aigua i en males condicions. En el nostre cas, la decisió d’un entrenador rival ens ha destrossat el camp per a tota la temporada». Són les paraules del president del Cistella, Miquel Montaner.
El passat dissabte 2 de novembre, coincidint amb la setmana de la primera DANA, va caure un xàfec important mitja hora abans de l’inici del partit corresponent a la jornada 7 del grup 1 de Quarta Catalana que havia d’enfrontar el Cistella i el Llers al Municipal de Cistella. En conseqüència, el conjunt local va demanar suspendre el partit i buscar una nova data. Davant la negativa, tant del Llers com de l’àrbitre, l’encontre es va jugar. «No sé quants litres van ser, però segur que molts. Hi havia un piló d’aigua embassada i el camp estava impracticable. La cosa va ser que va parar de ploure i l’altre equip, no entenem encara el per què, va voler jugar sí o sí. Vam intentar parlar amb ells per fer-los entrar en raó. Primer perquè ens podíem fer mal i segon perquè destrossaríem el camp. L’entrenador del Llers no va voler de cap manera. I això que li vam suplicar que ens adaptaríem al dia que ell decidís. No va servir de res», explica Montaner.
El president recorda que per suspendre un partit «sempre hi ha d’haver mutu acord entre els dos equips i, en cas que no s’entenguin, és l’àrbitre qui té l’última paraula». Va ser així: «El col·legiat va tirar la pilota al camp i ens va dir que més o menys ja es podia jugar. Una cosa és mirar si la pilota roda o no i l’altra és ser conscient del mal que farem a un camp de gespa natural». «Durant aquests dies ens han estat contactant àrbitres i ens han dit que era impossible jugar el partit amb el terreny de joc en aquell estat. Un camp de gespa artificial és diferent perquè encara que hi hagi basses és pot córrer», afegeix. El Cistella es va acabar imposant al Llers per 3 a 0.
Les conseqüències de jugar
Miquel Montaner riu per no plorar. Deu dies després del partit contra el Llers, el president comenta que «el camp està ‘millor’ perquè no el podíem deixar així»: «Aquesta setmana hi han entrat les màquines, l’hem rulat i li hem fet una mica de tractament, però està clar que no tornarà a estar en bones condicions d’aquí a final de temporada. L’herba està arrencada, al mig del camp quasi no n’hi ha, i difícilment la recuperarem perquè ara ja ve la fred… Bàsicament, hem intentat treure els forats per evitar que els jugadors es facin mal i no es puguin girar els turmells». El seu pare hi ha estat treballant des de llavors. «Ell està jubilat i és el que s’encarrega sobretot del camp. Aquell dia portava una mala llet a sobre… Pensava que li donaria alguna cosa… Cada vegada que un jugador es posava a córrer i intentava frenar clavava els tacs i patinava un metre arrancant-ho tot», relata. «Ens va saber molt de greu».
A més a més, un dels agreujants és que el Cistella havia regenerat la gespa a l’estiu. «Quan va acabar la temporada passada, ens vam espavilar a resembrar el camp i a tenir la gespa a punt per poder començar la pretemporada amb un bon camp. Amb tota la inversió pel que fa als diners i les hores que això representa… Havíem aconseguit tenir el camp súper bé amb un manteniment setmanal en què, fins i tot, tallàvem l’herba dues vegades. N’estàvem orgullosos», destaca.
Ara, tot se n’ha anat en orris. «Nosaltres hi hem d’entrenar dos dies cada setmana i jugar-hi el cap de setmana cada quinze dies, mentre que el Llers no hi tornarà. Ningú ens ha donat solucions. Estem totalment desemparats», lamenta. El Cistella, que rebrà als Selvatans aquest dissabte (16:30 h), no ha pogut exercitar-se al seu camp des de llavors. L’alternativa que ha trobat el club ha estat practicar en una «petita pista que hi ha al costat» i ahir va organitzar un amistós davant el Vilamalla per «no malmetre més el que queda de gespa». Això sí, «tots els equips que vinguin a partir d’ara es trobaran amb un camp que no està en condicions».
«Excuso al Llers en sí perquè va ser la decisió d’un entrenador, però ell estava representant al Llers i al final quedarà que el mal ens l’ha fet el club». Alhora, el president del Cistella raona que «encara que siguem rivals, som pobles veïns» i «la majoria d’equips quan t’hi trobes et diuen que cap problema en ajornar el partit».
Tenint en compte que «som un club molt petit d’un poble petit» i que «tenir finançament, ja sigui nostre o de l’Ajuntament, costa moltíssim», Montaner reivindica que siguin els clubs locals qui tinguin la potestat d’ajornar un partit. «He parlar amb la FCF perquè traslladin als àrbitres les conseqüències de jugar en un camp de gespa natural ple d’aigua i que es faci alguna cosa perquè hi pugui haver excepcions en el reglament. Considerem greu que el principal afectat, el club local que té el camp de gespa natural, no tingui veu ni vot per decidir i que qui tria si es juga o no són el club visitant i l’àrbitre».
