Full party in Montilivi (4-3)

S’havia de guanyar tant sí com no. Com fos. Qualsevol altre resultat hauria estat perillosíssim per a un Girona que ha celebrat com mai els tres punts contra el Leganés en partit d’allò més sofert que ha tingut de tot. Bon joc i ocasions dels de Michel que han marcat quatre gols, però que han vist com el Leganés, amb una eficàcia altíssima, en feia tres per complicar la vida fins al final. I patint, les victòries encara tenen més bon gust. Miguel Gutiérrez i Arnau a la primera part, i Stuani, de penal, i Sergio González en pròpia porteria han certificat el triomf en un partit emocionant fins al final i que ha permès els més de deu mil aficionats tornar a casa ben refets. No tan segurament, el consell d’administració quan ha vist mocadorada general que hi ha hagut al minut dotze a l’estadi.

Com si fos un malabarista, Míchel ha hagut de tornar a fer malabarismes per configurar un onze titular de garanties. Aquest cop, la carta sorpresa ha estat la posició de Miguel Gutiérrez més avançat, a l’extrem esquerre, la qual cosa ha deixat el lateral per a Blind. Al mig del camp, Selvi Clua repetia per tercer partit consecutiu acompanyat, aquest cop per Herrera i Van de Beek. En punta d’atac, un Miovski alliberat després dels dos gols de dimecres a la Copa. No era el partit més important de la temporada, però assegurar els tres punts era innegociable per mantenir la calma i el coixí amb la part baixa i evitar que els nervis entressin abans d’hora. El Girona ha entrat bé al partit. Actiu i amb personalitat, de seguida ha tancat el Leganés a la seva àrea i ha monopolitzat la possessió trepitjant àrea amb cert perill. Un cop de cap de Miovski i un xut alt d’Arnau han precedit el primer gol d’un partit que tenia un clar color blanc-i-vermell. Va estat Miguel Gutiérrez aprofitant un refús al segon pal dins l’àrea que ha clavat la pilota al fons de la xarxa de Dmitrovic.

El partit s’encarava i tothom es fregava les mans. Tanmateix, amb l’afició encara dreta, el Leganés ha respost immediatament amb un gol de Tapia amb un xut des de la frontal. Els madrilenys amb prou feines havien passat del mig del camp i a la primera, cap dins. L’empat feia tornar a començar els gironins, que es refarien i s’avançarien de nou gràcies a una magnífica centrada de Miguel per l’esquerra que ha rematat inapel·lablement Arnau de cap entrant des del darrere. Un gol de traca i mocador que tornava a avançar, merescudament, els de Míchel al marcador. El partit es podria haver decantat del tot si Yangel Herrera hagués estat més fi a l’hora de rematar una assistència d’Arnau ,però Dmitrovic ha evitat el tercer. La superioritat era total, però l’equip no havia après de la lliçó de l’1-1 i una pèrdua evitable de Blind va acabar la pilota als peus de Cruz, que ha empatat altra vegada amb un gol de bella factura.

L’equip se n’anava a la mitja part amb la sensació de frustració de veure com havia fet uns quaranta-cinc minuts de notable alt i el resultat era de 2-2. La represa va començar un xic més freda. Els dos gols encaixats havien escarmentat el Girona per no jugar tan alegre, després d’un primer quart de segona part més aviat gris, el partit va començar a fer baixada gràcies a un penal matusser de Nastasic sobre Miovski. Amb el macedoni tocat i dubtes al voltant de qui havia de llançar la pena màxima, des de la banqueta s’ha activat el canvi de Stuani per què, com si fos handbol, entrés per xutar-la i transformar-la.

Encara faria més baixada el partit quan el Girona es trobaria amb el quart gol, fruit d’una centrada de Blind que, amb Stuani amb la canya a punt, Sergio González ha empès al fons de la seva porteria. Restava un quart d’hora mal comptat de joc i amb el 4-2 el partit semblava més que sentenciat. Només el podia deixar escapar el Girona, que tenia ganes de patir i ha vist com Munir posava emoció al partit en la primera pilota que tocava. Tocaria patir fins al final perquè els tres punts es quedessin a Montilivi. I patint així, la victòria encara té més bon gust.

Recupera el minut a minut: