La Penya Barcelonista Montgrí i Comarca, que celebra els 50 anys, no és una Penya i prou. «És més que una Penya i la celebració es mereixia una exposició al Museu», afirma Gerard Cruset, el director del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, on es contempla, fins al 10 de març, «la seva importància dins del teixit social, esportiu i polític del municipi, amb imatges curioses i d’altres inèdites», tal com descriu Joan Carles Punsola, el dissenyador de l’exposició ‘Més que una Penya. 50 anys de la Penya Barcelonista Montgrí i Comarca’. La Penya, que actualment compta amb un miler aproximat de socis, també organitzarà visites guiades i es faran activitats paral·leles després de Nadal, amb algunes conferències i xerrades. «Nosaltres hi hem posat hores, però és la nostra feina. Qui ha portat el pes del treball, la peça important que s’ha preocupat de recollir les fotografies, els vídeos i tot plegat és en Josep Sullastres, el comissari de l’exposició. Té un munt de material», recalca Cruset.
«La Penya ens va venir a veure farà cosa d’un any», afegeix, «per esbrinar si al Museu li interessaria fer realitat el projecte. De seguida vam sentir que era una bona idea», diu Cruset. «Torroella, l’any 1974, no es diferenciava molt de les poblacions que vivien els últims temps del franquisme. Parlem d’un any abans de la mort de Franco i la gent jove ja tenia l’anhel de sortir de la dictadura i viure en llibertat. Això ho demostra la creació de la Penya, però també del Ter Motor Club o el Club d’Escacs, per exemple. Les persones volien fer coses». La creació d’un munt d’associacions va permetre enfortir un lligam de comunitat que actualment continua present. «Es van iniciar seccions esportives i activitats, també culturals, que han arribat fins als nostres dies. Pel que fa a l’esport, van muntar la secció d’atletisme, la de voleibol, la d’handbol i alguns equips de futbol. La Penya és l’embrió d’entitats que encara existeixen».
«En el fons són un grup d’amics que s’ha fet gran i bufa 50 espelmes. Moguts pel Barça, sí, però també pel poble, per qui han fet, fan i faran una gran tasca social. A Torroella existeix una identitat grupal en què el conjunt de la població s’uneix col·lectivament. Aquí es va fer la primera cantada d’havaneres, l’any 1975. Es fan sardinades, sortides en bicicleta, botifarrades, el cremat de la Festa Major… La Marató que es fa a Barcelona, per exemple, té el seu origen aquí, perquè les dues primeres edicions van ser de Palafrugell a Torroella. I la Penya ajudava en el marcatge i en els controls», continua el director del Museu, que descriu quin és el paper actual, en què la societat no té res a veure amb la de fa cinquanta anys. «Ara tenim dues ànimes: la gent que ha viscut aquí tota la vida i els de fora, siguin d’on siguin. La Penya ajuda a incloure, dins de la multiculturalitat que existeix. Al local emeten tots els partits del Barça i allà s’hi pot veure gent molt diversa, units pel mateix. El seu paper és molt important, tot i que ha variat: abans lluitava per la catalanitat i la llibertat, i ara és integrador». Tot, esclar, de manera «desinteressada, sense cobrar. És una entitat sense ànim de lucre i els beneficis que genera, els inverteix en accions a Torrella, l’Estartit i la comarca».
Some visitors contemplating the exhibition. / MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA
Diferents apartats
L’exposició, gratuïta, «té molt bona acollida. Els avis venen amb els seus nets i els expliquen les experiències que han viscut, amb la qual cosa el missatge es trasllada de generació en generació. I la gent ve a veure’s, també. Perquè apareixen a les fotografies. I se sorprenen, perquè ni hi comptaven. Però és una exposició de Torroella, i ells són Torroella». Qui la visiti, trobarà diferents apartats: des de fets històrics que no es recordaven, com actes en què es parla de dissoldre l’associació per desavinences, al llistat dels presidents, passant pels desplaçaments per seguir el Barça, un dels aspectes que més mou a les Penyes. «Tenim un seguit d’imatges molt boniques de la gent celebrant la victòria de Basilea pels carrers de Torroella. Però abans d’aquella final, es va disputar una semifinal a Beveren. Doncs del poble van anar-hi quatre. I el material s’ha conservat». També inclou la tasca al territori, la presència dins del món de l’esport amb les seccions, la feina d’integració social (donacions de diners en època de covid, els equips Legends, les activitats a la Marató de TV3, etc.), la reproducció de Copes d’Europa i Lligues, i un apartat molt especial. «La Penya té tres sòcies que han jugat al primer equip del Barça», presumeix Cruset, que parla de Judith Corominas, Esther Sullastres i Berta Bou. «Disposen d’un espai propi, amb les samarretes, guants i botes. Són el nostre orgull».
Objects that make up the five decades of the association. / MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA
Una senyera i un patrimoni
Per finalitzar, una anècdota. «La primera senyera que va trepitjar la gespa del Camp Nou després de la mort de Franco, va ser gràcies a la Penya. L’any que va morir, el 1975, Torroella va ser la ciutat pubilla de la Sardana, i van demanar a les pubilles si volien sortir a fer la volta d’honor a l’estadi, coincidint amb un Barça-Madrid. Només havia passat un mes de la mort de Franco, va ser un festival i un escàndol a la vegada. Perquè quan les van veure allà al camp, amb les senyeres, tothom en va començar a treure a les graderies. Va ser un acte reivindicatiu», recorda, entre rialles. Els 50 anys de la Penya Barcelonista Montgrí i Comarca donen per molt. «És rellevant per a nosaltres expressar-ho així, perquè connectem molt amb la població. I hem de salvaguardar el patrimoni, per conservar-lo en el temps. Aquestes són les històries de la gent de casa nostra».
Subscribe to continue reading
