Miovski celebrates his second goal against Extremadura. / EFE/Jero Morales
Des del retorn a Segona A (any 2008), han desfilat per Montilivi davanters de diferent nivell. Deixant a banda els Stuani, Dovbyk o Taty Castellanos d’aquests últims anys, van deixar empremta jugadors com Despotovic, Javi Acuña, Alfredo Ortuño o Kiko Ratón. També han passat rèmores com Ion Vélez (dos gols en dues temporades), Joaquín Zeballos, Seydou Doumbia o Jonathan Soriano, aquests dos últims a l’ocàs de les seves carreres. El premi gros al pitjor davanter, fins aquesta temporada, se l’emporta Alejandro Torres Román «Chando», actual delegat del primer equip del Mallorca. No ha passat per Montilivi pitjor davanter que ell. Segur que molts dels actuals seguidors del Girona no l’han vist jugar, ni saben qui és. Aquella època (2013-14), anaven al camp entre 3.000 i 4.000 aficionats. Chando va marcar un sol gol en tota la temporada, i de penal el dia que Gonzàlez Fuertes en va xiular tres a favor del Girona al camp de l’Eibar (0-3).
A Chando, l’està superant amb escreix el macedoni Bojan Miovski, entre altres raons perquè aquell any el Girona va fitxar el que va poder. Estava en concurs de creditors i només disposava de dos milions d’euros per tota la plantilla, mentre ara té el vuitè límit salarial de Primera. Quins informes tenia el Girona sobre Miovski? Qui el va veure abans de fitxar? És un fitxatge del big data? En set partits de Lliga (457 minuts) i tres de Champions (208 minuts), suma zero gols, zero assistències. Amb només tres remats a porta, ocupa el dotzè lloc dels jugadors del Girona en aquest apartat, superat per defenses com Miguel, Arnau i David López. En 10 partits (deixo a part la Copa amb un 3a Federació), la seva única aportació efectiva va ser el penal contra el Leganés. De fet, el balanç ofensiu dels dos davanters fitxats aquest estiu (Miovski i Abel Ruiz) és desesperant: dos gols i cap assistència en els 19 partits que sumen entre tots dos. El Girona ha passat de tenir el màxim golejador de Primera (Dovbyk), a jugar amb el pitjor davanter de la categoria (Miovski): ni xuta a porteria, ni va bé de cap, ni controla la pilota, ni molesta als defenses, almenys fins ara.
Abans de venir al Girona, Miovski havia jugat en dos clubs menors (Aberdeen i MTK Budapest) de dues lligues també menors (Escòcia i Hongria). Amb l’equip hongarès, va baixar de categoria la seva última temporada. A l’Aberdeen, tot i presentar unes xifres acceptables de gols, sempre va quedar quart a la classificació de màxims golejadors de la lliga escocesa, el mateix lloc que ocupa actualment el seu substitut, el senegalès Pape Habib Gubye. L’Aberdeen va quedar setè l’any passat i tercer la temporada 22-23, però a 42 punts de distància del campió (Celtic) i a 35 del segon (Rangers).
Desconec què pensa fer el Girona amb un Miovski que té contracte per quatre temporades. Vistos els primers tres mesos de competició, sembla una necessitat innegociable fitxar un davanter a l’hivern, igual que faria falta un substitut d’Aleix Garcia i un lateral dret, tot i tenir en compte que la feina que no s’ha fet bé a l’estiu és difícilment realitzable en un mercat més limitat com el d’hivern. Convindria, això sí, que els responsables del Girona no s’autoenganyin amb els magnífics 18 punts actuals, que superen amb escreix el futbol realitzat.
L’any de Chando, Oriol Alsina, que acabava d’aterrar al club, es va treure del barret la cessió d’Ortuño, un desconegut futbolista que militava a La Hoya Lorca a Segona B, que, juntament amb el posterior fitxatge de Pablo Machín, va ser decisiu per evitar un descens que va planejar fins a l’última jornada. Amb Ortuño a l’equip (va marcar nou gols, un d’ells decisiu al camp de la Ponferradina quan el Girona estava matemàticament a Segona B), Chando va desaparèixer de les alineacions. L’any següent va fitxar per l’Atlètic Balears, de Segona B, on va acabar la seva carrera.
