Josep Espigulé: “My father got really angry when I didn’t want to sign for Barça”
No Comments
A la vida, hi ha trens que passen una sola vegada. Molta gent que no l’agafa, es venta cops de cap a la paret maleint la seva decisiómentre es consola pensant que ja en passarà un altre. Ien vénen més de trens, alguns de tant o més bons que el primer i d’altres de prou atractius. A Josep Espigulé (Castellfollit de la Roca, 1967), tanmateix, no li va agradar gaire mai agafar trens. Iaixò que, per davant n’hi van passar un piló de prou interessants. El del Barça, el de l’Espanyol, el de l’Sporting, el del Valladolid, el del LlevantFigueres i fins i tot un amb destí Japó, cap al Yokohama Marinos. «Estava bé on era. Amb la família vam decidir no moure’ns i no vam sortir gaire lluny», explica el lateral esquerre que, això sí, és història viva de l’Andorra (1988-94) i també va passar per l’Olot (83-86), Girona (86-88), Palamós a Segona A (94-95), Nàstic (95-98), Hospitalet (98-99) i Sant Andreu (99-01). De bons contractes ja en va tenir, sobretot a l’època de l’Andorra i del Nàstic, que superaven els que li oferien clubs de categoria superior com Valladolid o Llevant. Més difícil de refusar va ser l’oferta japonesa. «M’havien vist jugant amb l’Hospitalet i m’oferien de tot per només sis mesos. Un sou que no hauria cobrat enlloc i tots els vols que volgués per anar i tornar. Ho vam veure massa lluny i complicat…».