Un balanç de 4-0 li permet a l’Uni Girona viatjar amb tranquil·litat a Itàlia, sent conscient que, tard o d’hora, la inèrcia el farà accedir a la següent ronda de l’Eurocup, comprovada la insultant superioritat respecte als seus rivals de grup. De fet, és molt probable que la classificació sigui un fet dimecres al vespre (20.30 hores, Esport3). «Estem bé i estic molt content de la resposta física», valorava Roberto Íñiguez en la prèvia. El tècnic viatja amb l’equip al complet, però no podrà disposar de Pierre-Louis, que a l’Eurocup no és comunitària. «També tenim uns canvis límit durant l’any, i volem guardar-nos aquesta carta. Ja escollirem quan la fem jugar, on i per quina raó».
«Crec que el tema físic és fruit de la feina del cos tècnic. Tot plegat reflecteix que aquest vestidor pot respondre als partits de molta exigència», continuava el vitorià, molt orgullós, però alhora crític, amb el rendiment de les gironines, fins ara numèricament impecable, invictes en Lliga i Europa.
«Ens trobarem una pista complicada i l’ambient és fort. A les jugadores els ha d’agradar competir allà, però han de saber que serà dur perquè la fressa és constant, per part dels aficionats. I el Campobasso s’hi juga molt», recordava Íñiguez, fent referència a la situació del seu oponent: és tercer amb un balanç de 2-2, empatat amb el segon, el Pecs. «Volem guanyar, per resoldre com més aviat millor el fet de classificar-nos. I perquè forma part de la nostra filosofia. No pensem que ens queda el recurs d’un següent duel a Fontajau, on podríem concretar-ho aquí».
L’empipada de diumenge
L’Uni Girona ja s’ha habituat al fet de no descansar. «Seguim la norma de recuperar-nos físicament i mentalment. Emocionalment, tenim moltes converses per descobrir com està cadascuna», afegia, matisant que l’empipada de diumenge, després que el col·lectiu es relaxés un pèl en la victòria contra el Gran Canària, li ha passat una mica. «Si fos un jugador o jugadora, m’agradaria que el meu entrenador em recordés que els quaranta minuts són importants. I que tant fa si en jugo tres o vint, els haig de jugar de la mateixa manera. I si torna a passar, ho tornaré a fer. Hi haurà partits que no podrem guanyar, però m’asseuré davant dels periodistes i estaré content perquè possiblement hauré sentit que ho hem donat tot. Però si tant em fes, les estaria faltant al respecte».
I per la derrota, s’hi està preparat? «No guanyarem sempre, esclar. Això és impossible. Però intentarem mantenir la il·lusió per fer-ho realitat». Íñiguez creu que «hi haurà dies que no estarem encertats i no farem sis de set en triples en el tercer quart. Però el que et fa guanyar, encara que no anotis, són els petits detalls: cada moment, defensa i situació, fer-la de la millor manera possible. Estiguis guanyant o estiguis perdent. Aquesta és la nostra batalla diària».
