En Sidru Plana va morir d’un accident laboral el 1995, amb 64 anys. «Va ser molt dur, molt», explica la Montserrat Nogareda, la sòcia d’edat més gran del Girona. N’ha fet 92 i no es perd cap partit dels de Míchel. L’olotina, quan parla del seu marit, ho fa amb un nus a la gola. «Va ser horrible, ho vam passar molt malament. Era una bona persona». «D’un cop així no te’n refàs més, perquè t’acompanya sempre», diu la Irene, la seva filla. «Vaig agafar una depressió molt forta. Mai no t’esperes que una cosa així pugui passar». Pren la paraula en Quim, l’altre fill. «Físicament, no hi és, però continua estant entre nosaltres. Estàvem ben units, els quatre. I ara també ho estem». La Irene i en Quim viuen amb la Montserrat, i també assisteixen a Montilivi cada quinze dies.
«Vam començar a festejar amb dinou anys, en Sidru i jo», concreta la Montserrat. «No me’l podia treure del damunt, llavors», afegeix, entre rialles. «Eren socis de l’Olot, perquè al pare sempre li ha agradat, el futbol. I ara, guaita, amunt i avall, seguint el Girona», expressa en Quim, que ja té la reserva feta per anar a Bilbao, per al partit de la segona volta a San Mamés. «I potser anirem a Mallorca, també». L’any passat van visitar El Sadar, el Cívitas Metropolitano i Vallecas. «S’apunta a un bombardeig», destaca. «Això de viatjar m’encanta. M’ho passo pipa», assegura la Montserrat, que es manté activa i cada dia camina uns set quilòmetres, acompanyada dels seus fills. «Em dedicava a cosir, a màquina. Em vaig jubilar als 75. Feia de tot: traus, suets, peücs, vestits de peça sencera, biquinis, banyadors… Tenia traça, la veritat. I m’agradaria molt tenir una màquina», confessa. «Ho enyora, sí», recalca en Quim.
Els primers sentiments de la Montserrat cap al Girona tenen l’origen durant l’etapa a Segona Divisió que va reprendre el 2008. «Els dissabtes a la tarda emetien els partits de franc a la televisió, i se’n va aficionar», recorda el fill. Des de la casa d’Olot, va seguir les aventures blanc-i-vermelles del primer play-off contra l’Almeria, l’ascens a Primera, les dues temporades a l’elit, i el descens i les frustracions posteriors contra l’Elx i el Rayo Vallecano, en aquells intents de tornar que semblava que mai no es farien realitat. Fins que va arribar Míchel i ho va aconseguir. Aquell estiu, el del segon ascens, a còpia d’insistència, la Irene i en Quim la van fer sòcia i abonada. Ja no se’n deslligarà mai més. «És molt agradable estar aquí. L’ambient és bonic i familiar. M’hi sento bé», manifesta.
Quim, Montserrat and Irene, with the Penya Gironina flag. / MARC MARTÍ
Coneguda al vestidor
Quan els partits a l’estadi s’acaben, tots tres, amb seient a Preferent, s’aproximen a l’esplanada de Tribuna per veure sortir els protagonistes, que ja la coneixen. «M’estimo molt a tots els jugadors. Són amables, amb mi. I en Míchel, quin home! És meravellós que hagi après el català. I Stuani, aquest sí que és trempat», descriu la Montserrat, que, com li passa a tothom, té un futbolista predilecte. «En Juan Carlos, en Juan Carlos», anuncia, ensenyant els guants que el porter castellà li va dedicar. «Li fa unes abraçades…», puntualitza en Quim. «I es preocupa per ella, sempre li pregunta com està. Com en Portu i en Juanpe. La tracten molt bé».
En Juan Carlos, però, no pot competir amb la Canya. «Ui, no me’n parlis. L’adoro, l’adoro. És estupenda».
Compartir el viatge
A la Irene i en Quim se’ls il·lumina la cara veient la vitalitat de la mare. «Per a nosaltres és un orgull veure-la tan contenta», reconeix en Quim. «Fa goig, sí», defensa la Irene. I la Montserrat, encantada. «És preciós estar aquí amb ells, de veritat». Un fet tan senzill, el de compartir plegats aquest viatge, que els provoca connectar-se un xic més a en Sidru. «Fer això amb la mare fa que sentim més a prop el pare. És molt especial», valora la Irene. En Sidru s’ompliria de plaer comprovant l’alegria de la Montserrat a Montilivi, als 92 anys, de bracet als dos fills de la parella. «Segur que li agradaria veure’ns d’aquesta manera, segur. Hi penso molt, en ell», finalitza la Montserrat.
Subscribe to continue reading
