UNI GIRONA | Roberto Íñiguez: “The 9-0 means that we are no longer a surprise and everyone will want Uni to win”

Després del partit de Saragossa se’l va veure afectat per les dramàtiques inundacions de València. Ha aprofitat l’aturada per anar-hi?

Sí, he estat a València perquè allà hi tinc casa meva, i també hi ha el meu fill, que aquests dies ha estat fent de voluntari per ajudar els damnificats. També hi tinc molts amics. Volia saber de primera mà el que estava passant. Quan ets allà no té res a veure amb el que veus per televisió. Segueixo amb la mateixa emoció de fa dies, estic una mica indignat i enfadat per les coses que he vist i m’han explicat. Hi ha hagut falta de previsió, de reacció i certa inacció. Els dies, gràcies a la gent que ha anat a ajudar i a acompanyar, passen, per les nits han sigut i segueixen sent un malson per a molta gent. Només es va començar a fer alguna cosa i a reaccionar a partir de la visita dels Reis i del president del Govern i de la Generalitat Valenciana. També hi ha hagut molta falta d’empatia. Això de «El poble salva el poble» s’ha d’agafar entre cometes. El poble ajuda el poble i qui ha de salvar-lo és l’Estat i el sistema.

Parlem de bàsquet. Vostè és el primer sorprès amb el 9-0 que atresora l’equip?

Sap què passa, que porto molt temps d’entrenador i vaig al dia a dia. El que m’importa és fer el millor treball cada dia. Ara ja penso en demà, en recuperar les peces que aquests dies han estat amb les seleccions i tornar a fer la connexió de bloc que realment podem haver perdut una mica. Ni som tant bones com estic escoltant, ni tampoc érem tant dolentes quan a la pretemporada teníem moltes dificultats i tot just fèiem l’equip. No penso massa en el 9-0. Les temporades tenen moments i penso en d’altres coses. El que em preocupa és què fem a partir d’ara. Segur que és més fàcil créixer amb un 9-0, l’alegria de guanyar ajuda, però això no ha de ser el principal motor. A Saragossa vam fer coses bé, però també en tenim per millorar. Hem de seguir millorant. El que implica anar 9-0 és que ja no som cap sorpresa i tots els equips es prepararan millor per guanyar l’Uni.

En menys d’un mes i mig passen de perdre la final de la Lliga Catalana contra el Cadí fent un partit molt dolent, a guanyar a Saragossa en lliga i posar-se 9-0 entre totes les competicions. Com han crescut tan de pressa?

No m’afecta el que deia la gent després del dia del Cadí, perquè sé d’on veníem, i sé els problemes que teníem, ni m’afecta ara que la gent estigui eufòrica, pensant que serà un any increïble. Jo ja vaig dir després del Cadí que creia que l’equip podia fer una gran temporada. També vaig dir que per a què l’equip funcionés ens feia falta tenir totes les peces. Això és de sentit comú. Estem en el camí. Hi ha gent que diu que el partit de Saragossa va ser perfecte, però per a mi hi ha coses que encara podem fer millor. I això és una bona notícia, que hi ha molt per millorar.

“La fusió? tot el que sigui tenir Marc Gasol dalt de tot de la piràmide és molt bo”

L’equip ha recuperat la gana amb tots els canvis que ha fet?

Ara l’equip té una sinergia bona. Un estil segurament diferent al de l’any passat, perquè hem fitxat diferent. Tota aquesta suma de jugadores que venen a demostrar qui són… no sé si és gana, és ambició, voler guanyar, millorar. Si l’equip vol seguir creixent, seguirà competint bé. Aquesta temporada hi ha més equilibri i una idea clara de com voler jugar. Volem ser diferents a la resta. No podem ser ni València ni Salamanca i per competir al més alt nivell hem de crear una diferència de la diferència.

Des del retorn a Girona ha hagut de fer front a molts temes extraesportius com la plaga de lesions, la situació de Laura Peña, la d’Ainhoa López… i d’altres que no han transcendit. Desgasta?

En un club és molt important que el 90% de les coses que gestiones siguin internes i es facin des de la discreció. I que la resta es comuniqui. Hi ha coses que és clar que s’han de comunicar, com les de Laura o Ainhoa, i està bé dir-ho i fer-ho bé. Però en tots els clubs passen moltes coses que no surten. El que gestiones, com fitxes, quines jugadores penses pel futur, com gestiones la disciplina… en tot això has de ser discret i això marca molt el bon o mal funcionament d’un club. Vull dir amb això que sembla que passin moltes coses però és que en passen encara més. Per això hem d’estar molt units.

Quan podrà recuperar Carol Guerrero i Ainhoa?

Carol està tornant d’una lesió, recuperant el ritme que va perdre, i ara s’ha de guanyar els minuts. L’important amb la seva recuperació i l’arribada de Pierre-Louis és que als entrenaments hi haurà una sana competició per jugar. Ella està bé i podria comptar-hi per dijous contra el Jairis. El tema Ainhoa ha d’anar a passos molt petits. La seva lesió està relacionada amb la seva situació personal de salut. Tot ha d’anar entrellaçat. No podem enfocar-ho només des del punt de vista de la lesió. Segurament la lesió arriba perquè el cos encara s’està recuperant del que li va passar a l’estiu. Va tenir una situació molt dura i difícil. Hem de tenir-ne cura. Tot evoluciona. Ella és la primera que vol entrar i nosaltres ho hem de dur amb calma, procurant el millor per a ella.

Després d’aquest partit «perfecte» per a alguns a Saragossa, què s’hi juga l’Uni dijous contra el Jairis?

És un partit més. Però és doblement difícil, perquè hem de reconnectar-nos després de la finestra FIBA, i elles en això tindran alguna dificultat menys. Això sempre influeix, el voler agafar la dinàmica que mai hauries volgut perdre. Després hi ha un altre factor, el potencial del Jairis. Són un molt bon equip, estan al nivell nostre i del Saragossa, segur. Ho han demostrat amb joc i resultats. Serà un partit dur i llarg, elles competeixen sempre i quan han perdut ha sigut a la pròrroga o en els darrers segons. València i Avenida estan en un altre escaló. Després venim Saragossa, Girona, Jairis… i després altres equips que també treballen per mirar amunt. Les temporades són llargues i tenen moments. Estem a l’inici. A veure qui progressa i segueix millorant.

Agafar l’equip des del principi, com aquesta temporada, també és un repte per a vostè?

Per a un entrenador és important començar des del principi amb una idea. Quan vaig venir l’any passat tenia una idea d’equip, li podia donar alguna pinzellada, però no ho pots trencar tot allò que ja està fet. Va ser arribar i jugar. La màxima prioritat era guanyar. Ara estem creant un equip, amb una idea més global de millorar les jugadores i tenir un concepte de joc clar. Jo gaudeixo més amb això que amb el de l’any passat, és clar.

S’ho va haver de pensar molt, a l’estiu, això de renovar?

No, havia donat la meva paraula al club. És veritat que després, l’únic moment en què el club potser podia pensar que Roberto canviaria d’idea és quan s’anuncia que no hi haurà la fusió amb el Bàsquet Girona. Quan me’n vaig anar de vacances la fusió estava en marxa. Després el sentit comú va fer veure que calia estudiar-ho millor per a les dues parts, que calia més temps, perquè tothom hi surti guanyant. És clar que de pensar que certa logística estava superada a haver-ho de fer tu mateix, no és el mateix. O no sabíem si podríem mantenir la idea d’staff. Em va trucar Pere (Puig) quan anava al Camino de Santiago i em va dir que si això entenia que era un canvi d’idea, entendria que no seguís. Però jo li havia donat la meva paraula al club.

Què prioritza ara quan agafa un equip?

Prioritzo entrenar bé cada dia, veure que mirem de millorar cada dia, que hi hagi un staff i un club units. I que en les bones i les dolentes sapiguem que la unió ens durà a bon port. Ho estem generant aquest any. Estic en una ciutat i un club que estimo molt.

S’estima més Laia Palau a l’staff que com a directora esportiva?

No, prefereixo Laia fent allò que la fa contenta. Jo li vaig dir que tenia molt per donar a la pista, que a la pista gaudeix, i que pot aportar molt a la banqueta. Dia a dia ens donarà molt, perquè arriba a les jugadores. És molt bo que hi sigui. I a en Jordi (Sargatal) també li va bé, es poden repartir la feina. Però ja no només son ells dos, també destaco en Pau (Osorio) i l’Anna (Jódar) (fisioterapeuta i preparadora física). M’agrada molt quan al final dels entrenaments, abans de marxar cap a casa, ens quedem els cinc a parlar de quines coses podem millorar. S’està generant un cos tècnic que cada dia creix i el dia que jo no hi sigui aniran sols, no em necessitaran. Això també és important per a un club.

Abans parlava de la fusió que no es va fer amb el Bàsquet Girona. Vostè hi està a favor?

Tot el que sigui que Marc (Gasol) estigui a dalt de tot de la piràmide és molt bo. Hi crec molt com a professional. Tots els coneixíem com a jugador, i ara també està portant idees molt bones i positives. Seria molt bo. M’agradaria sentir que a ell l’Uni també li aporta alguna cosa per fer seguir creixent el bàsquet. A tot això li han de seguir donant forma. Si és bo per a tots, serà bo, el que no pot ser és que es provoquin desequilibris i un hi surti guanyant més que l’altre.

Cayetano Pérez deia l’altre dia que entre el futbol i l’ACB, l’Uni era el damnificat a l’hora de fer abonats i vendre entrades…

És una realitat. El que hem de fer és jugar el millor possible perquè la gent que té dubtes vingui i s’ho passi bé. Si oferim passió, lluita, esforç… penso que tindrem la recompensa que la gent vindrà cada vegada més a Fontajau. És feina de tothom. Hem de buscar l’excel·lència tant a la pista com a fora. La perfecció és molt difícil i si t’obsessiones en buscar-la et fa infeliç. Hem de ser excel·lents, pensar que fem una bona feina i n’estem contents, però que demà l’hem de seguir fent sense abaixar el nivell. Mai hem de baixar la guàrdia. El públic de l’Uni això ho veu. Hi ha una afició molt fidel. No en podem perdre cap, i en volem sumar més perquè el que els donem els agrada. Hem d’oferir emocions a la gent. A mi m’agrada a la televisió el programa “La Voz” i sovint els coachs es giren molt ràpid per escollir un concursant perquè els ha emocionat de seguda. Això és una mica el que hem d’aconseguir.

Quan va tornar a Girona a finals de l’any passat va fer fortuna allò que es diu Roberto i no Milagros. Veient com va l’equip, però, pot ser que Roberto faci miracles aquesta temporada?

Si fem algun miracle aquesta temporada serà entre tots, amb la unió de l’staff, l’equip, i fer entendre a les jugadores que per aconseguir alguna cosa xula no ens podem relaxar mai. Per exemple, que vingui Yerevan i no ens relaxem, està molt bé i és el camí a seguir, el públic es mereix sempre tot el respecte. Aquest és el miracle.

Subscribe to continue reading