Fidel a la seva identitat, ni el mal moment del Bàsquet Girona li impedeix ser com és. Potser aquest és el secret perquè la crisi, a Fontajau, que viu en el darrer lloc de l’ACB, no hagi agafat una volada considerable. Els de Katsikaris, amb urgències, continuen tocant de peus a terra. Ja tindran temps de volar en la final que viuran dissabte contra el Leyma Corunya.
L’entitat, però, no estripa l’agenda ni les accions que han convertit el Bàsquet Girona en un referent social a les comarques gironines, més enllà de la seva activitat esportiva. Ahir, l’Escola Pericot, va ser testimoni d’una nova jornada d’Emoció en Acció de FIATC amb la visita de Juan Fernández. «Em sembla una iniciativa preciosa», comentava l’argentí, bocabadat davant l’actitud dels alumnes: «Anar a les escoles, compartir una estona amb els nois i noies… L’energia de la mainada és increïble. Sempre estan contents».
No aniria malament que Fernández s’encomanés d’una mica de positivisme per intentar contagiar els seus companys, amb el propòsit de tallar la mala dinàmica de tres derrotes consecutives (Gran Canària, Andorra i València) i vuit en total, que els han enviat al pou de la classificació. «A vegades no està malament sentir-se trist, enfadat o frustrat. Als més petits els hem d’ensenyar que són emocions normals. No passa res, i les hem de compartir», raona.
El pivot no pensa en cap altra cosa que no sigui la victòria en la finalíssima de dissabte. «Espero guanyar, per descomptat. No hem estat bé ni hem aconseguit els triomfs que esperàvem, però demano a l’afició que ens continuï donant el seu suport. Ara, més encara. Necessitem que estiguin al nostre costat perquè acabarem guanyant. N’estic convençut», assegurava, en un discurs optimista que haurà de confirmar-se contra el Corunya si els de Katsikaris no volen agreujar encara més els problemes. De fet, qui sap quin futur li espera al tècnic grec en cas d’una nova patacada.
