Gregor Fucka: “We celebrated the FIBA ​​Cup eating salty ham in the dressing room”

L’estiu que ve farà dues dècades que la immobiliària Akasvayu va desembarcar a Girona. Ho va fer amb tota mena de luxes i sense estar-se de res convertint un club humil amb una notable trajectòria a l’ACB en un transatlàntic en un tancar i obrir d’ulls. A Fontajau van aterrar-hi grans noms del panorama estatal i continental com McDonalds, Salenga, Dueñas, Raül López o Fran Vázquez primer i, un any després el 2006, Marinovic, San Emeterio, Thornton i un Gregor Fucka (2’16 m.) que tancava una etapa de quatre cursos al Barça per, amb 35 anys, posar-se a les ordres d’Svetislav Pesic. «Guardo un gran record de Girona, oh i tant. Vam fer una bona pinya i vam guanyar un títol important. Ara bé, de passejar i conèixer la ciutat, no vaig tenir gaire temps, perquè els entrenaments amb Pesic érem duríssims i entre això i que jugàvem tres partits per setmana i havíem de viatjar molt, poca cosa podia fer». La temporada 2006-07, com bé recorda Fucka, està marcada per la consecució de la FIBA Cup a Fontajau contra l’Azovmash, el primer i únic títol contintental del club gironí. També l’últim del palmarès de Fucka que, al final d’aquella campanya no va poder dir que no al seu amic Dejan Bodiroga i va acompanyar-lo al Roma. Sempre podrà dir, doncs, que a Girona va tancar un palmarès de luxe on hi ha una Eurolliga, un or i una plata en Europeus amb Itàlia, quatre lligues, tres Copes, entre altres. Ah, i que a diferència dels altres títols, la FIBA Cup a Girona la va celebrar menjant pernil salat al vestidor. «En Toni, el meu amic carnisser de Sant Gregori, va portar-lo al vestidor i va començar a tallar-ne. D’aquesta imatge no me n’oblidaré mai» diu Fucka que deixa clar que «és clar» que els jugadors se’l van acabar. L’expivot subratllava el mèrit d’aquell títol per al Girona. «Guanyar sempre és difícil i ho vam aconseguir derrotant grans equips com la Virtus Bolonya, el Dijon, el Panionios o l’Estudiantes».

En aquell Akasvayu va coincidir amb Marc Gasol, a qui el Barça havia cedit per foguejar-se. Tenia només 21 anys. Fucka ja el coneixia perquè havien coincidit al Barça, però reconeix que el salt que va fer a Fontajau el va deixar parat. «Sabia que tenia talent, però realment no m’esperava que fes el canvi que va fer. Es va posar seriós i va jugar de cine. A partir d’aquí, va volar i la història la sap tothom». En aquest sentit, Fucka vol subratllar especialment el sentiment d’arrelament de Gasol amb Girona. «Això no ho fa qualsevol. Tornar per refundar el club després d’haver-ho guanyat tot a la NBA i amb la selecció, jugar i ajudar-lo a pujar a l’ACB diu molt de qui és i com de seva sent la ciutat de Girona».

Qui també havia detectat el talent de Gasol era Pesic, que l’havia dirigit al Barça i va reclamar-lo cedit. Que Gasol acceptés venir a Fontajau era força més fàcil que no pas que hi vingués Dejan Bodiroga. El serbi, íntim amic seu, va tenir opcions de jugar a l’Akasvayu en una revelació realment impactant que fa Fucka. «Se li hauria de preguntar a Pesic. Estic segur que el va trucar per venir. Cent per cent». Cal recordar que quan Pesic va arribar a Girona procedia de la Lottomatica Roma, on tenia a les seves ordres Bodiroga. «Va dir que no perquè es volia quedar a Roma, on després seria director general», explica Fucka que confessa que amb el serbi -amb qui van coincidir a Trieste, Barcelona i Roma, «gairebé vam néixer junts». «He jugat amb grans jugadors com Wilkins, Rivers, Myers…però ell, per mi, és el millor. Amb 18 anys va ser l’MVP de la Lliga italiana on hi jugaven Kukoc, Radja o Del Nero». Precisament, una trucada de Bodiroga va fer que Fucka no continués a Girona i l’acompanyés a Roma.

Fucka va ser dissabte passat a Fontajau veient la desfeta del Bàsquet Girona davant el Granada. Va tenir temps de saludar amics com Txus Escosa i Darryll Middleton. Del nord-americà només en té paraules d’elogi. «És una persona fantàstica. Un exemple. Un deu en tots els sentits. Els jugadors joves aprenien la constància i professionalitat que mostrava, però és que jo també, tot i tenir 35 anys, vaig aprendre moltes coses al seu costat».

Amb 53 anys, casat amb una barcelonina i pare de l’Ania i la Lídia, confessa que entén perfectament el català i també el parla un xic. L’ajuda saber castellà, italià i el dialecte de Trieste. Precisament, a Itàlia és on va començar la carrera a les banquetes, el nou present de l’expivot. Va dur la selecció cadet i júnior italiana a la medalla de plata a l’Europeu i també ha estat al planter del Barça i de la Fortitudo». «He après de tots els que he tingut, que n’han estat molts i bons. Em quedo potser amb Bogdan Tanjevic amb qui comparteixo la filosofia de donar l’alternativa a joves jugadors». Entrenar algun dia el Girona? «És clar que m’agradaria. No podria dir que no. Tornar a un lloc on has jugat és molt bonic».

Veure dissabte tant de jovent engrescat i animant el Bàsquet Girona va emocionar-lo. «Es veu que hi ha ganes de bàsquet. Anys enrere també era així. Amb l’Akasvyu vam aconseguir resultats i generar entusiasme. Després es va acabar malament i va ser una llàstima, però ara, a poc a poc, el Girona està creixent i fent passos. Confio que faci igual o més bons resultats que nosaltres. L’hi veig un futur molt positiu», conclou.