És un no parar. Trenta hores mal comptades després d’haver arribat d’Ardoi (67-91) i amb només un entrenament pel mig, l’Uni va sortir ahir a primera hora del matí cap a Hongria per encarar el partit d’avui (18:00, Esport3) a la pista del NK Universitas Pécs. Serà el tercer de l’Eurocup, una competició on fins ara, les gironines sumen dues victòries en dos partits i són líders. Ara bé, que ningú s’esperi avui un passeig com el de l’estrena a Erevan (57-112) o de l’alegria contra el Campobasso a Fontajau (74-66) de la setmana passada. Tot al contrari. El Pécs és un equip físic, intens i que a la seva pista acostuma a concedir ben poc. A més a més compta amb una vella coneguda de l’Uni, Julia Reisingerova, fitxada aquesta temporada per aportar poder a la pintura. I auqí és on pot tenir problemes l’Spar. Si ja hi patia a l’espera de Mack o el recanvi, Roberto Íñiguez té l’afegit avui de no poder disposar de Carolina Guerrero, amb un esquinç. «Sabem que tenen una superioritat física total, amb quatre jugadores grosses, però nosaltres també tenim elements per molestar-les», deia el tècnic basc abans de sortir.
Una victòria avui a terres hongareses suposaria un autèntic cop de puny al cim de la taula per part de l’Uni. Tenint en compte que el Foxes és la ventafocs del grup, les gironines, el Campobasso i el Pécs es jugaran els dos primers llocs del grup. I en aquesta guerra, qualsevol victòria a domicili pot ser clau. Fins ara, l’Uni ha guanyat el Campobasso a Fontajau i les italianes, que demà juguen contra el Foxes, han superat el Pécs a la seva pista. A banda del joc interior amb Reisingerova, Olawuyi i Kiss el conjunt hongarès també té amenaça en el tir exterior amb Smailbegovic i Held. Tot sota la direcció de la base Studer a la pista i de Zeljko Dokic a la banqueta. «El conec bé d’enfrontar-nos quan jo entrenava el Sopron. Serà un partit molt complicat», deia Íñiguez.
El desgast físic d’una plantilla sense Guerrero ni Ainhoa López, lesionades, i pendent de l’arribada d’una pivot, no és el que més amoïna Íñiguez. «Sí que em preocupa que com a club estiguem preparats per respondre als contratemps i com a equip també. L’adversitat fa millorar. Un bon club i un bon entrenador s’hi han de sobreposar per superar reptes i, així, es millora. Tot el que passi cal superar-ho reaccionant. I si ho preveiem encara millor. Com a la vida», reflexionava.
