Girona fans raise their scarves against Slovan Bratislava. / ANIOL RESCLOSA
Vejam si ho entenc bé. Els aficionats del Girona FC que varen anar a París a veure el partit del debut a Europa contra el PSG varen pagar 51 euros i els que aniran a Eindhoven a veure el PSV en pagaran 60, mentre que per veure el Liverpool a casa en costarà mínim 85? És això? Perquè si és així, sembla el món al revés.
Si no ho he entès malament, les associacions de penyes de les diferents lligues europees han aconseguit un acord amb la UEFA, segons el qual les aficions que viatgin a camps contraris no han de pagar més de 60 euros. I això amb el ben entès -no escrit- que això s’hauria de reflectir també en l’aficionat local. Però que hi ha clubs, entre d’ells el Girona FC, que s’ho salten a la torera? Perquè si és així, em segueix semblant el món al revés.
I vejam si ho entenc bé. En el primer partit de Champions a casa contra el Feyenoord varen quedar per col·locar gairebé un miler d’entrades, amb el que això va significar per la imatge desangelada de Montilivi.
Perquè això no succeís en el segon encontre, davant l’Slovan de Bratislava, a última hora es van regalar tantes entrades com es va voler per evitar que tornés a passar el mateix. I resulta que ara, pel tercer compromís a casa contra el Liverpool, es vol fer pagar mínim 85 euros a les famílies? Sincerament, tothom a casa seva fa el que vol i posa els preus que creu convenients, però definitivament em sembla el món al revés.
No és d’estranyar que les penyes parlin de falta d’empatia, que els aficionats en general estiguin encesos i que la Champions, que havia de ser un regal, un reconeixement i un moment maco per a tothom, s’estigui convertint just en tot el contrari.
I si algú no ho entén, és molt senzill. Els seguidors de l’Slovan que van ser a Montilivi aquest dimarts varen pagar com a molt 60 euros, mentre que els del Girona FC per veure el Liverpool a casa en pagaran 85, com a mínim. Mentrestant, els aficionats del Feyenoord que van venir a Girona no només varen pagar màxim 60 euros, sinó que molts d’ells eren a la tribuna coberta de l’estadi, mentre que els de casa no poden escollir el seient que volen a l’hora de comprar una entrada. De fet, potser seria més correcte dir que els fan fora del seu seient, fins i tot pagant. Vaja, si ho he entès bé, el món al revés.
De totes maneres, com a gironins també hauríem de tenir clar que si la primera vegada que es juga a Europa, en noranta quatre anys de vida del club, no som capaços d’esgotar sis mil entrades, cal fer-s’ho mirar. Perquè malgrat els dies, els rivals i els preus, no fer-ho, també és el món al revés.
