Ha de ser un moment de felicitat. Una nit per presumir del Girona i de l’orgull gironí. El club estarà present en la gala de la Pilota d’Or que tindrà lloc aquest vespre al Teatre del Chatelet de París (20.30 hores, Movistar), on opta al guardó de millor equip de l’any. Sí, aquella temporada històrica: la dels 81 punts i el tercer lloc a Primera. La que ha permès la bogeria de disputar la Lliga de Campions. Com no ha de ser un moment feliç, aquest. Doncs, encara que ho sigui, no és complet. Perquè la mirada actual, la de la realitat del dia a dia, convida a la preocupació. Mentre des de l’escenari de la ciutat de l’amor, la mateixa que el va veure estrenar-se a la competició de les estrelles, aparegui el nom d’un club petit i humil, però amb més de 94 anys d’història, més d’un encara estarà rumiant què coi passa a la infermeria, si els fitxatges han estat els adequats, si s’haurà de suar sang per la permanència o la irregularitat actual tan sols és passatgera. Massa coses al cap per gaudir-ho plenament.
El Girona competirà amb noms que fan autèntic vertigen: Reial Madrid (actual guanyador de la Lliga de Campions), Borussia Dortmund (actual finalista de la Lliga de Campions), Manchester City (campió de la Premier) i Bayer Leverkusen (campió de la Bundeslliga). El fet de comparar-se a aquests gegants ja explica, sense afegir cap més paraula, com de bé va anar.
Actualment, la situació és completament oposada. I això pot dur a la confusió. Perquè tornar al fang costa, quan t’ho has passat tan bé. El Girona és a prop de la zona de descens, i tindrà un greu problema si no aconsegueix vèncer al Leganés. No numèricament, esclar, perquè queda molt campionat i la plantilla, que s’està caient a trossos, ha de recuperar efectius i completar una connexió que està molt lluny de ser bona. De fet, si hi ha urgències de veritat, que és evident que sí, sempre queda el recurs d’actuar durant el mercat d’hivern. Un fet que és més que possible que passi, perquè el director esportiu, Quique Cárcel, va reconèixer que s’havien guardat cert marge per acudir-hi si feia falta. Ens referim a la dinàmica.
A aquestes altures de campionat, el Girona, en onze partits, n’ha guanyat tres, n’ha empatat tres i n’ha perdut cinc, els dos darrers de forma consecutiva. A la Champions, n’ha guanyat un i n’ha perdut dos. I la Copa comença dimecres. Sense efectius, i una competició afegida. Fa por pensar-hi, realment.
Perquè la darrera patacada, viscuda a Gran Canària, va ser la pèrdua de Francés, que se suma a Oriol Romeu, Tsygankov, Bryan Gil, Yáser Asprilla, Pau López, Jhon Solís, Iván Martín, Portu i Abel Ruiz. A més, Yangel Herrera i Cristhian Stuani no van jugar, per no forçar. Juan Carlos, que ja no pot jugar la Champions, va ser expulsat, i Misehouy tampoc pot jugar a Europa. Míchel s’ha vist obligat a donar minuts a Minsu, Selvi i Papa. Arnau va acabar amb un fort cop i hi ha futbolistes, com David López o Miguel, que duen una càrrega important de minuts, amb el risc que això comporta. Daley Blind, de fet, ja no va començar tornant a l’onze, i va fer-ho des de la banqueta. El panorama no és gaire engrescador, tot el contrari que el curs passat, on la festa no s’acabava mai. Aquest vespre serà un recordatori de tot plegat. Hi haurà paraules boniques, alguna llagrimeta i sobretot, nostàlgia. El Girona estava de conya i ara la cosa preocupa. Míchel fa el cor fort, i demana que no es comparin els cursos, i té raó. Però alguns fitxatges no estan funcionant, altres peces no s’han substituït i té la desgràcia de no poder comptar amb temps i forma per educar els automatismes grupals.
Dovbyk, Savinho i Cubarsí
En la gala, el Girona es veurà representat individualment en les figures d’Artem Dovbyk (entre els 30 finalistes d’un premi que flaira a Vinicius) i Savinho (candidat al Trofeu Kopa, però hi ha Lamine Yamal). No representa ben bé el Girona, però en aquesta darrera categoria també està citat Pau Cubarsí. Reconeixements merescuts, però prudència, amb un ull posat a un present molt diferent.
Subscribe to continue reading
