Va comentar Roberto Íñiguez que «això és un treball d’equip el mateix que el bàsquet és un esport d’equip» després de saber que ha estat designat Millor Entrenador d’Octubre-Trofeu AEEB de la Lliga Femenina Endesa. I això és el que va fer l’Spar Girona, imposant-se com a equip al Yerevan Foxes (96-35) en la quarta jornada de l’Eurocup per celebrar la diada de Sant Narcís amb l’afició a Fontajau i tancar un mes pletòric de resultats malgrat haver de fer front a un cúmul de lesions.
Les gironines lideren de manera incontestable el grup L de l’Eurocup amb quatre triomfs consecutius, una situació que també comparteixen a la Lliga, on són colíders amb el València, després d’encadenar-hi quatre victòries seguides. L’Uni està imbatut en les dues les competicions.
La diferència de punts no va ser la d’Armènia, on el conjunt gironí va obrir l’Eurocup amb una victòria d’escàndol que es va convertit en la més àmplia de tota la seva història amb 55 punts d’avantatge (57-112), sinó que en van ser uns quants més (61) i les d’Íñiguez van manar de principi a fi amb la grada de Fontajau empenyent des del minut u.
L’Spar Girona, que segurament no va tenir el millor dia per l’acumulació de partits i el cansament que arrossega la plantilla, va aprofitar-se de les mancances d’un Yerevan Foxes sense confiança, en haver perdut tots els partits a l’Eurocup, i sense tir. En conseqüència, l’entrenador va preocupar-se de repartir els minuts i donar l’oportunitat a les joves de la base Berta Ribas i Aina Cargol superant la barrera dels deu minuts cadascuna amb actuacions de mèrit. Mentre que Carolina Guerrero, tot i entrar a la convocatòria, no va jugar per precaució.
Un triple de Borislava Hristova per tancar el primer quart 16-12 va servir per escriure el guió del matx. A partir d’aleshores, les gironines es van animar. Tant, que el Yerevan Foxes ni va existir. L’equip de George Kazanjian no va veure cistella al segon quart fins passats els primers cinc minuts -i només n’anotarien set fins arribar al descans-. La diferència de realitats entre gironines i armènies era incontestable. Un tir de Klara Lundquist per posar el 29-14 al marcador va ser suficient per a què el tècnic rival demanés temps mort. De res va servir. A Fontajau tot continuava igual. Chloe Bibby aconseguia el triple després d’un parell d’intents i les visitants no se’n sortien en l’intent de reaccionar. La mitja part va arribar amb un 36-19 al marcador.
La feina ja estava feta. Va ser qüestió de mantenir la superioritat a la pista i anar engreixant de mica en mica la victòria. Alhora, de perfeccionar els mecanismes com bé insistia Íñiguez. Un altre cop el Yerevan Foxes només va poder anotar set punts, mentre que l’Uni en va fer 15 al tercer quart sent el més ‘fluix’ en atac. El final va ser per gaudir. El conjunt gironí es va alliberar i va treure tot el seu bàsquet per finalitzar el partit amb un gran triomf que va tornar a superar el rècord històric dels 55 punts de diferència. En van ser 61.
Pierre-Louis, una més a la banqueta de l’Uni
A falta de confirmar oficialment el seu fitxatge, Vionise Pierre-Louis continua sent una espectadora de luxe a la banqueta de Fontajau. La pivot americana, que ja hi va ser diumenge contra l’Araski, va animar a les seves noves companyes. L’anunci és imminent.
Com és costum, l’Spar Girona tindrà poc temps per assaborir la victòria. Divendres hi ha partit de Lliga a Saragossa i, després, el calendari els dona un respir amb l’aturada de seleccions.
Sens dubte, però, els triomfs són el millor remei per fer front a qualsevol dels contratemps que hi ha hagut aquest mes d’octubre.
