Respon per telèfon mentre cuina primer i devora després un plat de pollastre. «Aquests dies vaig a tope», somriu David Busquets (1988). Va néixer i viu a Arbúcies i és el capità de la Unió Esportiva Vic, que aquest dijous (19:00 h) rebrà la visita de l’Atlètic de Madrid en un duel de la primera ronda de la Copa del Rei. Serà un partit històric i inoblidable per a la comarca d’Osona. «És una cosa que no esperava que em passés mai. És una cosa inimaginable per nosaltres i és un dia que recordarem segur», diu des dels 35 anys. Acaba d’arribar de Lloret de Mar, on treballa com a professor en un grau de formació professional d’esports. El 19 d’octubre el Vic va guanyar precisament a Lloret per 0-2 i aquest dissabte va batre un altre rival gironí, el Palamós per 3-2, amb una remuntada per consolidar el liderat en solitari a la Lliga Elit i arribar al partit contra l’Atlètic imbatut.
El camí de Busquets, titular en les cinc jornades de lliga i peça clau en el seu desè curs al club, va començar a l’equip del poble, a Arbúcies. Ara n’és el coordinador. Hi va jugar fins que al final del primer any com a juvenil va rebre la trucada del Girona. Va superar les proves i així va encetar una bonica etapa de dos anys al club blanc-i-vermell. Recorda golejar al Vila-real a Divisió d’Honor i una nit de festa a Eivissa després de certificar la permanència. El portava a entrenar el seu pare, l’Antonio, en un Jeep Cherokee: es quedava a veure’l i després desfeien l’Eix per tornar a casa. «Recordo molt un dia, quan la C-25 encara només tenia un carril, que anàvem cap a Girona i va saltar una peça de ferro en forma d’u d’un camió que teníem just a davant. Va entrar pel vidre i vam tenir la sort que li va picar sota la barbeta i no més amunt. Jo vaig tancar els ulls i vaig sentir com una explosió molt forta. Vam parar a la sortida de Vilobí i vam parar l’hemorràgia i vam continuar fins a Fornells. Entrenàvem allà. Llavors un altre pare el va acompanyar a cosir-se», rememora. El pare no podrà ser a l’estadi aquest dijous. Va morir fa uns anys. Però sí que hi haurà la mare, la Ramona.
En finalitzar l’etapa de juvenil el Girona li va comunicar que no comptava amb ell i va fitxar pel Banyoles, que acabava de pujar a Tercera Divisió. Va ser titular en la victòria contra el Barça B de Pep Guardiola en les semifinals del Torneig de l’Estany, el 8 d’agost del 2007, i també en el partit de la primera volta de la lliga, el 28 d’octubre al Miniestadi. Va ser el partit del debut d’un altre Busquets, Sergio, amb el filial blaugrana i a les ordres de Guardiola. Va entrar al minut 71, amb un 1-2 a favorable al Banyoles i com a davanter. I al minut 75 va restablir l’empat, assistit per Gai Assulin. El Barça B va aconseguir la victòria al minut 94 i després del partit Guardiola va afirmar que Sergio Busquets era «un noi extraordinari que té molt futur». «No sé qui li haurà ensenyat a jugar perquè el seu pare era un desastre», va dir rient. El Mundo Deportivo parlava de Sergio Busquets com el Crouch del filial. Al Barça B també hi havia Víctor Sánchez o Pedrito. El duel de la segona volta, el 2 de març a Banyoles, va deixar un 0-0, amb els dos Busquets a l’onze.
Després va jugar al Manlleu, el Cassà, de nou el Manlleu i el Figueres i finalment va aterrar a Vic. «I ara fot deu anys ja», admet. Ja porta més de 200 partits de blanc-i-vermell. El dia del partit de la ronda prèvia de la Copa contra l’Sporting Maonès (4-0) va treballar a Lloret fins a les 5 de la tarda i després va conduir per l’Eix fins a Vic. «Com a equip teníem clar que havíem de passar ronda. El premi era enfrontar-te a un Primera Divisió, però és que ens ha tocat la grossa del sorteig. No ens ho creiem», destaca. Tot i que també li hagués fet «gràcia» jugar contra el Girona. Potser a la ronda següent. «Seria la bomba», admet. Juli Berenguer, Roger Cunill, Ignasi Quer i Martí Riera, quatre noms importants més del Vic, també van passar pel futbol base de Montilivi. Busquets encara atresora una samarreta d’aquells dos anys a Girona.
Quan torna al present reconeix que se li posa la pell de gallina quan pensa que hi haurà 6.000 persones a l’estadi. Ell va comprar 20 entrades. «Una cosa és jugar en un camp amb 6.000 seients i una cosa és jugar en un camp amb 6.000 persones», emfatitza. Ha mirat els dos últims partits de lliga de l’Atlètic en directe, pensant com atacar i com defensar els futbolistes del ‘Cholo’ Simeone des del sofà: «Tot això és inimaginable. Ho dic als més joves: ‘Aprofiteu el moment perquè això no és cada dia’».
El seu fill, en Luca, té dos anys i quatre mesos i ja li ha demanat a la seva dona, la Mireia, que retrati i gravi «tot el que pugui». «Li voldré ensenyar quan sigui més gran».
Subscribe to continue reading
