Segurament el gran salt del futbol femení li va arribar un xic tard i no va poder viure el boom actual. Tanmateix, el llarg i feliç viatge de Georgina, Gio, Carreras (Begur, 1989) pel futbol professional va tenir un destí final inesperat i curiós: Eindhoven. A la ciutat neerlandesa, Carreras hi va viure l’epíleg d’una trajectòria que va començar a Begur amb nens i va passar per Girona, l’Estartit en tres etapes, Espanyol, Sant Gabriel, Atlètic de Madrid i València. El 2020 va fitxar pel PSV Eindhoven amb qui va jugar-hi dues temporades i treballar-hi com a fisioterapeuta del futbol base fins al juliol passat. De fet, vivia a tocar del Phillips Stadium, el camp on avui dos dels seus exequips s’enfrontaran a la Champions masculina. Un partit que mai s’hauria imaginat la baix-empordanesa quan formava part del planter del Girona ni tampoc ara fa un parell d’anys quan va penjar les botes al PSV. «És curiós. El Girona va ser el meu primer equip femení i el PSV, l’últim. Serà un dia especial veure com s’enfronten en un partit de Champions», diu Carreras. De l’època al Girona (2003-05) en fa molt ja. Hi va arribar després de jugar amb nens molts anys a Begur. Eren principis dels 2000 i jugava al camp del GEiEG amb el Girona C abans de fer el salt al primer equip amb només quinze anys i jugar a Torres de Palau. Mig any després, l’Espanyol la va pescar.
The Girona player played two seasons at PSV (2020-22) before retiring / PSV Eindhoven
El juliol passat, la gironina va decidir tornar a casa i instal·lar-se amb la seva parella i la petita Eef, de només setze mesos, a Begur. «He aparcat provisionalment la feina de fisioterapeuta. Ara faig de mare». El lligam entre Carreras i els Països Baixos és total. La seva parella és neerlandesa i l’Eef va néixer a Mierlo-Geldrop, a sis quilòmetres de la ciutat. A més a més, també va viure, a part d’Eindhoven, a Best. «M’apassiona el país i la vida en bicicleta. Des petits a l’escola, s’ensenya a conviure amb la bici. Petits i grans van amb bicicleta a tot arreu faci sol o plogui». Tot i haver-se instal·lat a Begur, Carreras recorda amb molta estima l’etapa a Eindhoven. Tant la professional com la d’oci, que li va permetre conèixer els racons més bonics de la ciutat i fer excursions pels voltants per anar-se amarant del país i d’una llengua que entén «prou bé» i que intenta «anar aprenent» malgrat que «amb l’anglès es va a tot arreu». «Vivíem a un minut del camp i sentíem sempre els gols i l’ambient del Phillips», recorda.
WhatsApp Image 2024 11 04 at 20.23.44 / Diari de Girona
Abans de fitxar pel PSV compaginava el futbol amb la feina de fisioterapeuta. «Vaig treballar al planter del Sant Gabriel i també al del València on vaig conèixer en Portu, quan feia pràctiques al Mestalla. Jugava al mig del camp i ja tenia el mateix caràcter guanyador com ara», explica. Un cop retirada i integrada a l’equip de fisioterapeutes del planter del PSV, l’empordanesa va treballar amb joves que ja han arribat al primer equip masculí i que avui s’enfrontaran al Girona. És el cas de Ledesma, Damms o Saibari. «Els desitjo sort, però que no guanyin. Hi tinc amics i ja m’han trucat des d’allà. Guardo un sentiment molt especial cap al PSV, però la terra és la terra i vull que guanyi el Girona. És el que hi ha», confessa. La seva parella, que és del Feyenoord, «també» anirà a favor del Girona.
The Baix-Empordana, in a match with Girona / Diari de Girona
