Com es troba de la lesió? El seu retorn està pensat per després de l’aturada FIBA, pensant en l’Andorra a Fontajau el dia 30?
El que puc dir és que tot va sobre rodes, noto molt bones sensacions. No tinc molèsties, la cosa va bé. En les properes setmanes estaré de tornada però no sé exactament quan. Si fos per mi ja estaria jugant, però els metges no em deixen perquè és una lesió on seria molt fàcil tornar a recaure i cal esperar que tot estigui ben cicatritzat. Quan pugui, seré el primer que voldrà tornar.
Vostè també és dels que creu que es pateix més fora de la pista que dins?
I tant. Es pateix més i, malauradament en la situació en la que estem, soc un jugador que podria ajudar molt l’equip, sobretot amb caràcter. És més fàcil a la pista seguir a algú que veus que ho està donant tot. Intento fer de capità fora de l’equip, però és més difícil si no estàs dins la pista. Parlo amb la gent, intento ajudar-los, intento motivar-los… al final a la pista tu ets una imatge tant per a l’afició com per a la resta de jugadors i per a mi és més fàcil fer això estant bé i jugant. Juani i jo som els primers que volem estar de tornada.
Perquè hem arribat aquí, cinc derrotes en sis jornades, cuers, i amb la sensació que els rivals s’imposen amb facilitat?
És una mica per manca d’experiència, segurament. Som un equip molt jove i als partits hem tingut sempre alts i baixos. Mai hem fet un partit sòlid totalment. Vam ser capaços de remuntar 18 punts a l’UCAM Múrcia però després vam encaixar un altre parcial negatiu i vam acabar perdent. També ens ha faltat caràcter. Això és innegociable. Es podrà fer millor o pitjor, però el caràcter i l’actitud hi han de ser.
I això com s’entrena?
Tot es pot entrenar. Començant per la personalitat de cada jugador. És una cosa que es pot encomanar, a la vida, tot s’encomana, i poden ser coses bones o dolentes. Aquest caràcter, quan tot va bé, és molt més fàcil. Amb les derrotes tot es magnifica, els nervis estan multiplicats per 10, la pressió es multiplica per 10, i llavors si a sobre hi sumes que passes per una situació difícil a la lliga, la falta de caràcter es magnifica encara més. És una cosa que hem de construir poc a poc. No és un procés fàcil, no serem d’un dia per l’altre un altre equip. Som el que som i a partir d’aquí hem de treballar. Hem de començar per fer la crítica individualment i, tot seguit, pensar en el col·lectiu. Jo estic segur que hi ha molt marge de millora, queden moltes jornades per endavant. A ningú li agrada passar per aquí, però almenys ens ha passat ara al principi. Tenim molt més potencial del que la gent es pensa. Quan jo estigui preparat i pugui ajudar l’equip seré el primer en donar-ho tot, no al 100%, al 200%.
Quan Marc Gasol jugava, estava clar qui era el líder. Des que es va retirar, li falta un líder a la pista a aquest Bàsquet Girona?
Es troba a faltar un líder. Marc Gasol tothom sap quin jugador és. Amb caràcter i personalitat. Sempre ha sigut un líder nat. Hi haurà diferents maneres de liderar, Juani, per exemple, és un líder tàctic i amb el talent que té sap fer jugar l’equip i generar moltes coses. Cadascú ha de sumar la seva part de lideratge, sumar-ho tot i fer que l’equip tingui una identitat.
Gasol va dir que compartia la «frustració» de l’afició. Ho comparteix?
Totalment, al final ens paguen per acceptar aquestes crítiques. Aquesta situació l’hem generada nosaltres. Hem de ser honestos. El dia del Granada, encara que ja estigués lesionat i no jugués, vaig acceptar les crítiques de la gent i els xiulets. Entenc que hi ha un mínim indiscutible que és el compromís i l’esforç, i aquell dia, no hi va ser. Hem d’aprendre dels errors i tenir autocrítica. També es pot aprendre d’aquesta mena de situacions i tornar més forts que mai.
Ve el Bilbao. Com a vist l’equip, què es pot esperar?
Som els primers que volem capgirar aquesta situació, els primers que volem donar una alegria a l’afició, que la gent pugui confiar en nosaltres. Volem transmetre el missatge a l’afició de que els necessiten més que mai, perquè no són bons moments per a ningú. Fontajau és clau. Quan juguem a casa ho fem amb un home més, notem molt el caliu dels seguidors. Igual la gent es pensa que no fa tant, però influeix molt. Contra el Bilbao es pot guanyar o es pot perdre però hem de demostrar que competim i que l’esforç és indiscutible. A veure si la gent torna a creure en nosaltres. No hi ha res perdut. Serà un procés llarg, d’un dia per l’altre no serem els Lakers, però està clar que necessitem l’afició més que mai.
Subscribe to continue reading
