L’aturada de les competicions domèstiques pels partits de seleccions s’acaba aquest vespre amb els darrers partits, a Europa, de la Lliga de les Nacions i, a Sud-Amèrica, de classificació pel Mundial. Entre els més destacats, un Hongria-Alemanya, un Bòsnia-Països Baixos i un Albània-Ucraïna. En aquest darrer, no hi serà pas Viktor Tsygankov que no s’ha incorporat amb la selecció per culpa de la lesió que arrossegava i de la qual, en principi, havia de fer net aquests dies; per contra, sí que hi serà Artem Dovbyk. L’exdavanter del Girona, ara al Roma, és una de les estrelles del combinat ucraïnès que lluita per classificar-se per la següent ronda de la competició. Aquesta matinada també es jugarà un altre partidarro internacional, el Brasil-Uruguai, amb Savinho entre els convocats per la canarinha. El brasiler s’ha guanyat de seguida la confiança de Pep Guardiola al Manchester City.
Protagonista destacat de la millor temporada de la història del Girona el curs passat, Dovbyk viu a Itàlia un any menys reeixit, de moment, que l’anterior en què va marcar vint-i-quatre gols, que li va valer el trofeu Pitxitxi de Primera Divisió i va repartir deu assistències en trenta-nou partits. Uns números enlluernadors que el van col·locar, com a tot el Girona, a l’aparador continental. Al Girona li interessava ingressar diners i fer bona la inversió de gairebé vuit milions que havia fet l’estiu anterior. A fe que amb els trenta-dos milions, més un percentatge d’una futura venda, que va ingressar del Roma per Dovbyk ho va aconseguir. Però, està content el conjunt romà amb el rendiment de Dovbyk? A l’ucraïnès li va costar molt engreixar la màquina i va trigar quatre partits a fer el primer gol. A partir d’aquí, comença a carburar i ja n’ha fet sis en quinze partits (Serie A i Lliga Europa) tot i que encara està lluny del ritme que va oferir a Montilivi. L’enrenou institucional que viu el club, que ja duu tres entrenadors (De Rossi, Juric i ara Ranieri), segurament no ajuda. Tampoc la pressió d’haver costat tants diners.
Sí que somriu a Manchester, Savinho. Al brasiler li ha costat poc adaptar-se a l’estil de Guardiola que n’està ben enamorat. Ben poc va trigar a ser titular i, malgrat que encara no ha vist porteria, ja ha servit cinc assistències en quinze partits, entre totes les competicions, de citizen. A qui també prou bé li van les coses lluny de Montilivi, tot i que ben segur que voldria jugar més, és a Aleix Garcia. El d’Ulldecona va deixar vint milions d’euros al calaix per enfilar el camí cap a la Bundesliga. A Leverkusen, ha participat en quinze partits dels disset que ha jugat el Bayer, però en tan sols vuit ho ha fet de titular, tres dels quals a la Champions League. A més a més, tot i que no ha estat citat per la selecció espanyola en aquesta aturada, sí que ho va fer en l’anterior i va gaudir de minuts.
Menys bé les coses li van a Yan Couto. Frenat per un parell de lesions musculars, el lateral brasiler només ha pogut jugar vuit partits amb el Borussia Dortmund, en els quals ha repartit una assistència. El conjunt alemany va pagar uns vint-i-cinc milions al Manchester City pel traspàs del brasiler, que va brillar el curs passat a Montilivi. Una lesió també ha apartat Èric Garcia del gran moment que viu el Barça de Hansi Flick. L’alemany va voler retenir-lo com fos arran de les lesions llargues d’Araujo i Christensen. El bon rendiment de la parella Cubarsí-Martínez i la lesió que va patir Èric Garcia només li han permès disputar nou partits -a un rendiment notable, entre totes les competicions.
També al Barça, Pablo Torre, continua amb un paper residual. Això sí, maximitza els pocs minuts que té i ja ha fet tres gols i una assistència en sis partits. Per la seva banda, tot i no haver estat mai fins ara titular, Valery Fernández ha tingut un parell de pics de màxim rendiment amb el Mallorca. Va ser amb els gols contra Betis i Valladolid que van donar sis punts al conjunt balear. L’alt-empordanès suma cent vint-i-un minuts en sis partits. El porter Toni Fuidias, cedit al Cartagena, només ha jugat un partit fins ara.