Per a l’Uni Girona, guanyar el PECS és més important del que sembla. Tot i estar ja classificat, el duel amb què ambdós conjunts tancaran el grup L de l’Eurocup dimecres al vespre a Fontajau (20.30 hores, TV Girona) definirà no només en quina posició acabarà, sinó com afrontarà la ronda següent, en la qual es farà una classificació general amb la resta de rivals de la competició. En cas de triomf gironí, l’equip de Roberto Íñiguez presentarà un balanç de 5-1. Bons números, esclar, tot i que no excel·lents després de la derrota a Itàlia.
Ara com ara, l’Uni, que a Hongria va vèncer de tres, disposa d’una victòria més que el PECS i el Campobasso, que s’enfronta al cuer, el Foxes. Una derrota catalana i una victòria italiana resoldria la lligueta amb un triple empat a 4 i seria el bàsquet average el que ordenaria les posicions.
El cansament serà un factor a tenir en compte, perquè les jugadores locals, que afronten el duel sense baixes, acumulen dues pròrrogues consecutives, i el calendari que s’entreveu no és fàcil: tindran sis partits el mes de desembre en una Lliga on continuen invictes. «Venim d’una setmana molt intensa, amb prou feines hem estat a casa. Entre el viatge a Itàlia, les hores d’autobús, la duresa dels partits… La gent ha d’entendre que hi ha moments en què notem que ens falta certa espurna», comenta Íñiguez.
El tècnic vitorià reconeix certa «crisis d’energia», un fet comprensible donada l’exigència del que portem de curs. «Però estic content, perquè tot i aquestes sensacions, vam saber competir». Respecte al rival de dimecres al vespre, el PECS, on juga l’exgironina Julia Reisingerova, Íñiguez valora que «té la identitat del seu entrenador, Zeljko Dokic. Juguen al límit, empenyen molt la pilota i competeixen dur. Haurem d’entendre i adaptar-nos a aquesta forma de jugar, i respondre. El partit serà una batalla. Perquè si ens dominen i no responem, sentiran que ens controlen». Per finalitzar, expressa que «serà una final, perquè no depenem de ningú més: si guanyem, acabem primers de grup».