Menys d’un centenar van ser els valents que van desafiar la fred i els gairebé mil cinc quilòmetres de distància i es van desplaçar des de terres gironines cap a Àustria per veure en directe la primera gran final europea del Girona a Europa. De Girona ciutat, de Banyoles, de Besalú, de Santa Coloma i fins i tot de Màlaga van anar arribant els aficionats blanc-i-vermells al Wörthersee Stadion. Tot fos per veure l’equip a Europa. Un sentiment i una passió nascuda, en el cas de Sergi Suárez, fa molts anys, una quinzena llarga, quan era veí a Besalú del llavors jugador blanc-i-vermell, Albert Serra. «Les nostres famílies tenien molt bona relació. Jo era molt petit però ja m’hi vaig aficionar i, després, quan vaig ser més gran, vaig començar a agafar la Teisa i venir a Girona tot sol». Ara, en Sergi ha crescut i fa d’assistent del Tren d’Alta Velocitat (TAV) a Màlaga. El sentiment blanc-i-vermell no l’ha perdut i ahir no es va voler perdre el duel a Klagenfurt. Res de nou per al gironí que també va ser a París. «Vivint lluny de Girona mantinc la fal·lera per l’equip i, sempre que puc, viatjo per veure’l en directe, sobretot per Andalusia. Ara sóc aquí i també aniré a Milà», detalla. Suárez no era l’únic aficionat de Besalú al Wörthersee. Lògicament, tampoc hi va faltar l’Albert Juanola, un clàssic arreu de la geografia estatal i ara també continental que no se’n perd ni una, que ahir va arribar a Klagenfurt via Trieste (a l’extrem més oriental d’Itàlia).
Una mica més arribar va trigar l’expedició gironina que formaven cinc gironins que van decidir llançar-se a l’aventura austríaca fa mesos quan va sortir el calendari. París o Milà? No, millor Àustria. Ah, que no juguen a Graz? I on ho fan? A Klagenfurt. «Ara pla. Bé ja ens en sortirem». Josep Amagat i els quatre acompanyants de l’expedició van agafar un avió ben aviat de Barcelona cap a Viena per després llogar un cotxe i fer les més de tres hores que separen la capital de Klagenfurt. Tot anava bé fins que unes obres a la carretera els va frenar i fer perillar l’arribada a temps a l’estadi. Corrents i amb la llengua fora, tots cinc van aconseguir-ho. «En tenim un d’operat del menisc que feia el que podia, d’altres que estan més en forma i algun de molt patidor que no ho veia gens clar». Al final, se’n van sortir i, després de fer-se entendre en «una nova llengua barreja de català i anglès» van accedir al recinte per veure el seu Girona perdre un partit que mai hauria d’haver perdut. L’odissea no va tenir final feliç, però el desplaçament i totes les hores de viatge seran una experiència per recordar tota la vida. L’alegria final dels jugadors i l’afició local contrastava amb la decepció dels jugadors gironins, que van acostar-se al sector on hi havia els aficionats blanc-i-vermells per agrair-los el suport.
Els que sí que van fer salat al partit van ser els jugadors del Girona de la Youth League que a la tarda havien empatat a zero contra l’Sturm Graz i van arribar a la mitja part. Els nanos sí que tenen més futur a la competició continental.
Subscribe to continue reading
