«El Fotis d’abans segur que no l’hauria volgut al seu costat, però el d’ara sí, i penso que és una figura que ens ajuda molt, tan als jugadors com a mi». Parla el tècnic del Bàsquet Girona de la figura d’Alex Latinjak, psicòleg esportiu que es va incorporar al club la temporada base per treballar a la base i que, des d’aquesta, també presta serveis al primer equip. I és que el preparador grec no amaga que ha canviat molt la seva forma d’entendre el lideratge que ha d’exercir en el seu càrrec. «Quan era jove i començava era un entrenador de molt caràcter, autoritari, i volia transmetre aquesta imatge als jugadors i als meus col·laboradors», recordava aquesta tarda, Katsikaris, abans de la xerrada amb Latinjak al GironaHub, moderada pel periodista Arnau Madrià.
I així va desenvolupar-se l’ara preparador del Bàsquet Girona fins que a Bilbao, on va arribar el 2010, una circumstància amb els jugadors, a partir d’una demanda que li van fer, li va canviar la manera de veure les coses. «Allò que hauria sigut un no rotund, haurien trobat la meva porta tancada, va ser que sí», i des d’aleshores, ha modulat una altra manera d’entendre la seva professió, el seu lideratge en els equips. Katsikaris creu que «els temps canvien». De jove era «autoritari» perquè era jove i inexpert i pensava que d’aquella manera «ningú dubtaria de les meves decisions». Però pel bé de l’equip, a Bilbao, va ser «vulnerable» i segons ell «vam tenir èxit, i potser sense allò la història del club i la meva haurien sigut diferents».
Ara Fotis Katsikaris ja no és «jo contra la gent que tinc al davant». Detalla que «vull que la gent que m’envolta opini, els escolto i els premio. Som nosaltres i ho tinc clar i interioritzat, és una cosa natural que surt de mi, fins i tot quan ens equivoquem». El bàsquet és «un esport complicat perquè has de prendre decisions en dècimes de segon», i subratlla que «has de tenir valors i flexibilitat per fer sentir bé el grup i poder treure’n el 100% per tenir èxit». L’entrenador grec, aplicant tot això a la seva experiència al Bàsquet Girona, on va arribar el gener passat en un moment crític, amb set derrotes seguides, fa broma: «alguns amics em diuen ‘bomber’ perquè no és el primer club que agafo en aquestes circumstàncies». El curs passat va acabar bé, amb la permanència a l’ACB, però aquest l’equip ha tornat a generar dubtes i ocupa la zona baixa, segurament, en part, també, per les lesions de Juani Marcos i Sergi Martínez, i la sanció de Juan Fernández. «L’aspecte humà és molt important, ens situacions de pressió com les de l’any passat o aquest, que ja hem començat a superar. La pressió perjudica molt un esportista i jo ho toco individualment i també de manera col·lectiva per motivar-los», indica. Després calen dues eines més: «esforç i actitud, i a partir d’aquí, pots entrar amb temes tàctics i de bàsquet».
Ara Fotis està encantat amb Latinjak. «La societat ha canviat», admet, i encara que encara hi hagi tècnics que pensin que també poden fer de psicòlegs, que intervingui un professional resulta agraït. Alex Latinjak també està satisfet amb aquesta aventura. Ve a Girona un cop per setmana per veure els entrenaments i reunir-se amb els jugadors, de manera individual o col·lectiva, i en cas que faci falta, pot contactar-hi on line. També se’l pot trobar als partits de casa, on intenta aportar el seu gra de sorra. Latinjak diu que «soc un recurs més per als jugadors»·, que veu la plantilla amb molts ànims per anar cap amunt a la classificació de l’ACB.
«Els veig bé, tenim un equip jove, amb potencial per créixer, que sap que pot jugar molt bé. A vegades ens podem frustrar perquè les coses no surtin bé, però no hi ha cap emoció que indiqui desmotivació o pèrdua de fe. Quan les coses no rutllen el que veig al vestidor és ràbia i quan hi ha ràbia indica energia per tornar-ho a intentar». Així serà demà passat, a Fontajau, contra l’Andorra (20.45h).
Subscribe to continue reading
