Primer el Liverpool i segon el Barça. Pocs haurien apostat pel lideratge dels anglesos en la sisena jornada de la nova Champions (ni en la primera, segurament), i ningú s’hauria jugat un cèntim pels catalans, amb un entrenador nou i una plantilla de juvenils. El Liverpool va complir a Girona (0-1) i el Barça es va consagrar un Dortmund, en un escenari imponent on cap equip europeu havia guanyat en tres anys.
Sempre havia sortit viu el Barça en les seves anteriors visites. Les havia saldat amb dos empats, i a la tercera es va emportar un triomf extraordinari, de molt més valor en termes de prestigi exterior i de generació de confiança interna que per les conseqüències classificatòries. Hauria continuat depenent de si mateix el quadre blaugrana per a acabar entre els vuit primers, fet que ja acaricia quan falten dues jornades, que queden ajornades fins al gener, mentre uns altres grans del torneig purguen en la mediocritat fent comptes per entrar entre els 24 supervivents.
Cinquena victòria seguida
Va sortir reforçat el Barça amb una formidable victòria que va merèixer de principi a fi i que va veure perillar quan el Borussia Dortmund va saber contrarestar els dos primers avantatges blaugranes. No li va quedar temps per a aniquilar la tercera després del cop que va propinar Ferran Torres, autor d’un doblet després de substituir a Robert Lewandowski. Una cataracta de crítiques amenaçava de ploure sobre Flick per les substitucions que va operar per al tram final, i dos dels recanvis, Fermín i Ferran, van aportar el plus de força i entusiasme que necessitava un Barça que havia esgotat el dipòsit abans d’hora.
El que va sortir malament a Sevilla no tenia per què fracassar també a Dortmund, així que Flick va utilitzar la mateixa pissarra del Villamarín, sense esborrar cap nom. La pinta de l’equip no va ser ni molt menys la mateixa, sinó una versió molt millorada, tan diferent que l’onze del Villamarín no es va assemblar en res al del Villamarín. A punt va estar de repetir l’empat. Ho va evitar Ferran El Tauró, amb el seu quart gol en tres partits i blindar el cinquè triomf consecutiu en la Champions.
Dortmund – Barça, in pictures / Associated Press/LaPresse. LAP
Res a veure amb el Betis
La posada en escena, que era el punt de partida, no va tenir res a veure. Tampoc la conclusió. L’aparició del Barça sota la cridòria alemanya i el fum català de les bengales va ser la que se suposa a l’equip local. En tres minuts Lamine Yamal, Lewandowski i Raphinha no van arribar a centres paral·lels a l’àrea de meta, i el brasiler va repetir de nou disparant fos només davant de Kobel. Tan intens va sortir el Barça, tant es va buidar, que va perdre gas i es va posar en perill al no saber aguantar el seu propi ritme amb pèrdues que van alimentar al Borussia.
Dortmund – Barça, in pictures / Associated Press/LaPresse. LAP
Set vegades van rematar els blaugranes al marc alemany a la primera meitat i cap van encertar, la qual cosa convidava a presagiar que potser caldria lamentar tant error més tard, com així va ser. El Dortmund va rematar menys i va fallar menys. Van pactar encertar en el segon tram, concentrant els cinc gols en 33 minuts.
Les intervencions d’Iñaki Peña a boca de canó s’anaven anul·lant pels repetits fora de joc, però van encendre puntualment els ànims a una afició que s’anava apagant en veure que només era el Barça el que sopava i el Dortmund havia de conformar-se amb recollir les engrunes de terra. Les va agafar. Els gols legals que va marcar Guirassy van encendre el volcà.
El jove Barça de Flick va aprendre una altra lliçó. L’equip es fa gran més de pressa de l’esperat.
Un altre lluïment a Alemanya
Tornava Lamine Yamal a Alemanya sis mesos després de la seva consagració en l’Eurocopa, i va voler lluir-se, igual que Ferran, en una ciutat que no van visitar en el seu camí cap al títol. Encara que Bensebaini va voler intimidar-lo amb una trepitjada per salutació, l’extrem es va prodigar en passades i regats, la qual cosa va contrastar amb els seus deficients tirs. En l’altre costat, Raphinha s’avorria per les seves intermitents intervencions, la qual cosa va esmenar després del descans abandonant la banda esquerra.
En la seva primera carrera el capità va marcar el 0-1 i va inaugurar el frenètic segon parcial. L’estadi no va aixafar als culers, que van aguantar de peus davant cada contratemps. Una altra lliçó van aprendre. L’equip es fa gran més de pressa de l’esperat.
